Preguntes freqüents sobre rejoveniment facial

Una de les màximes obsessions de la cirurgia estètica actual és que no canviï l’expressió i les faccions del pacient. Un exemple n’és el lífting. Actualment, a part d’estirar la pell, es fa un estirament muscular de la part interna per tal de no canviar les faccions. Amb aquesta tècnica no solament s’obté un millor resultat, sinó que és més natural i durador.

El tractament més efectiu per a l’envelliment facial és el lífting en qualsevol de les seves versions, ja que n’hi ha molts tipus i personalitzats segons les necessitats del pacient. En el rejoveniment facial no es poden oblidar els ulls: la cirurgia de les parpelles o blefaroplàstia permet arreglar bosses, ulleres, arrugues i pell sobrant o excedent. En l’actualitat, aquestes tècniques recolzen sobre altres tècniques complementàries que ens ofereixen millors resultats i més naturals. Una de les principals tècniques és el lipofilling o injecció de greix a les zones on es poden tenir més pèrdues amb l’envelliment: pòmuls, arrugues d’expressió o arrugues per envelliment. Es treballa amb teixit del mateix pacient, per la qual cosa no existeix rebuig i s’obtenen resultats importants. Altres tècniques de suport, com el Botox o petites implantacions d’àcid hialurònic, ajuden a obtenir resultats més naturals amb molta menys agressivitat i una ràpida recuperació del pacient.

El resultat que es busca en una cirurgia de rejoveniment facial és la naturalitat i va d’acord amb l’evolució de la persona i la seva edat. No s’ha d’oblidar que la cirurgia facial és molt personalitzada: s’ha d’estudiar cada cas en profunditat i personalitzar les tècniques quirúrgiques específiques segons el que s’hagi de corregir. No es busca canviar l’aspecte d’una cara, sinó recuperar aquells trets que el pacient troba distorsionats en la seva autoimatge. És una demanda molt íntima perquè el pacient es trobi bé amb si mateix sense que es noti que hi ha hagut una intervenció quirúrgica. Quant a la durabilitat del resultat, a partir dels 50 anys per exemple, es redueix l’efecte del pas dels anys, encara que el pacient ha d’entendre que la cirurgia no el pot aturar.

Els pacients que sol·liciten un rejoveniment facial mitjançant lífting solen venir remesos per altres pacients que ja han estat sotmesos a aquest tipus d’intervenció, que són el millor dels avals per a aquest tipus de cirurgia. És una cirurgia meticulosa i l’especialista ha de tenir una àmplia experiència i saber tractar els teixits amb molta delicadesa per aconseguir resultats naturals. La pell és un dels teixits més amplis del nostre organisme, no suporta la tensió i no s’ha d’estirar, sinó recol·locar. La tensió s’ha de fer en teixits més profunds: les fàscies musculars. Aquests teixits es poden estirar i permetran resultats més permanents sense necessitat d’estirar la pell. Al coll trobem músculs molt fins, com el múscul platisma, que ha de ser tibat. També s’hi troben importants acumulacions de greix que donen lloc a la papada i que han de ser retirades parcialment per no esqueletitzar excessivament la zona i aconseguir uns contorns harmònics amb la resta de la cara. En conclusió, el lífting, realitzat per experts, és l’únic tractament aconsellable per corregir una papada.

La cirurgia de rejoveniment facial avui dia és molt àmplia, ja que es corregeixen molts dels defectes que origina el pas del temps. Des d’un punt de vista pràctic, se separa el concepte arrugues del de flacciditat. Encara que tots dos problemes puguin aparèixer conjuntament amb l’edat, se separen per la varietat de tractaments disponibles, cadascun apte per a un problema específic i per a una intensitat concreta. Les persones que presenten flacciditat al coll requereixen petites intervencions que estirin la pell que penja. Una altra persona amb flacciditat al terç mig requerirà un altre tipus d’intervenció i un pacient que presenti flacciditat a la cara sencera, requerirà un lífting complet. Ens movem des de cirurgies mínimament invasives, amb anestèsia local i de manera ambulatòria, a cirurgies més complexes que requereixen anestèsia general i una estada d’entre 24 i 48 hores a la clínica, com el lífting complet, una cirurgia més complexa amb la qual es corregeix la flacciditat del coll, les galtes, el terç mig, tota la cara i, fins i tot, el front. Per a les arrugues es poden utilitzar tractaments molt poc invasius. Un exemple són els implants, amb els quals s’emplenen les petites arrugues, com les de la zona superior del llavi. També s’utilitza el Botox a les zones d’expressió facial (el front i parts laterals de la cara) per paralitzar els petits músculs que provoquen l’arruga. Aquestes dues tècniques no requereixen anestèsia i es realitzen de manera ambulatòria. Altres intervencions més complicades, com el regeneració cutània per làser, els pílings complexos i l’abrasió, requereixen anestèsia local i una estada a la clínica de 24 hores.

Qualsevol època de l’any és un bon moment per un rejovenimentfacial. Per millorar la pell existeixen tractaments com les infiltracions, la maloplàstia, el làser, el píling i els tractaments quirúrgics de lífting, que aconsegueixen millorar la flacciditat del coll o eliminar les bosses dels ulls. Un bon moment per fer el tractament seria quan el pacient disposi d’uns dies, sobretot després de tractaments quirúrgics. En el cas de les infiltracions, normalment per edemes, es poden produir blaus. El moment indicat, doncs, és quan el pacient pugui dedicar uns dies al postoperatori. Com en tota cirurgia estètica, no s’ha d’exagerar, s’ha d’escollir bé l’equip d’especialistes i aquests han d’estudiar la pell i analitzar quin és el tractament més adequat al moment més oportú. Si un pacient vol estar bé tot l’any, haurà de dur a terme un manteniment i certs tractaments de cirurgia estètica per millorar la papada o eliminar les arrugues. Però l’important, més que l’època de l’any, és escollir bé els tractaments i l’empatia cirurgià-pacient.