Fenomen de Raynaud

El fenomen de Raynaud (secundari) és una condició que es produeix com a resultat d'una malaltia subjacent, com l'esclerodèrmia, el lupus o l'artritis reumatoide. En comparació amb la malaltia de Raynaud (primària), el fenomen de Raynaud secundari és menys comú, però generalment més greu.


Epidemiologia:

El fenomen de Raynaud secundari afecta persones de totes les edats, però és més comú en dones que en homes. També és més freqüent a persones d'ascendència africana o asiàtica. A més, es presenta amb més freqüència en persones més grans de 30 anys.


Etiopatogènia:

El fenomen de Raynaud secundari es produeix com a resultat d'una malaltia subjacent, que pot incloure trastorns autoimmunitaris, malalties del teixit connectiu i malalties vasculars. En aquests casos, el sistema immunològic del cos ataca per error els seus propis teixits, cosa que pot provocar inflamació i dany als vasos sanguinis, cosa que alhora produeix els símptomes del fenomen de Raynaud secundari.


Diagnòstic:

El diagnòstic del fenomen de Raynaud secundari implica la identificació duna malaltia subjacent que pugui estar causant els símptomes. El metge durà a terme una avaluació completa de la història clínica del pacient, així com un examen físic i proves diagnòstiques com ara anàlisi de sang, estudis d'imatge i capilaroscòpia per determinar la causa subjacent.


Tractament:

El tractament del fenomen de Raynaud secundari se centra a tractar la malaltia subjacent. L'objectiu és reduir la inflamació i el dany als vasos sanguinis i millorar el flux sanguini. Els medicaments com els inhibidors de l'ACA, bloquejadors dels canals de calci i els vasodilatadors poden ajudar a millorar la circulació. Els pacients també poden necessitar fisioteràpia per ajudar a millorar la funció vascular i reduir el dolor.