Castro Domínguez Francisco

Etiologia:

• Escoliosi idiopàtica: la forma primària, que es presenta habitualment durant l'adolescència, es caracteritza per una curvatura lateral de la columna vertebral sense una causa identificable. La investigació actual suggereix una etiologia multifactorial que implica predisposició genètica, patrons de creixement anormals de la columna vertebral i factors neurosensorials.
• Escoliosi congènita: sorgeix de malformacions vertebrals presents en el naixement, com a conseqüència d'interrupcions en el desenvolupament embrionari. Pot implicar una segmentació, formació o fusió vertebral anormal.
• Escoliosi neuromuscular: es produeix secundari a trastorns neuromusculars com la paràlisi cerebral, l'atròfia muscular espinal o la distròfia muscular. El desequilibri muscular, la debilitat i el control neuromotor deteriorat contribueixen a la deformitat de la columna vertebral.
• Escoliosi degenerativa: es desenvolupa més tard a la vida a causa dels canvis relacionats amb l'edat a la columna vertebral, com ara la degeneració del disc, l'artritis de les articulacions facetes i l'osteoporosi vertebral. La pèrdua de l'alineació i l'estabilitat de la columna vertebral condueix a la progressió de la curvatura.
• Escoliosi traumàtica: Resultats d'un traumatisme o lesió de la columna, causant anomalies estructurals i posterior curvatura. Les fractures, luxacions o lesions lligamentoses poden alterar la integritat i l'alineació de la columna vertebral.

Símptomes:

• Postura asimètrica: curvatura lateral observable de la columna vertebral, sovint evidenciada per una costella prominent o una discrepància en l'alçada de l'espatlla.
• Dolor d'esquena: Comú, especialment en adolescents amb escoliosi idiopàtica, atribuït a la tensió muscular, asimetria espinal i biomecànica alterada.
• Limitacions funcionals: reducció de la mobilitat, la resistència i l'equilibri a causa de la deformitat de la columna i els desequilibris musculoesquelètics associats.
• Compromis respiratori: una curvatura severa pot afectar el volum de la cavitat toràcica, perjudicant l'expansió pulmonar i la ventilació.
• Dèficits neurològics: en casos d'escoliosi congènita o neuromuscular, els símptomes poden incloure dèficits sensorials o motors, disfunció intestinal o vesical i anomalies de la marxa.

Diagnòstic:

• Examen físic: avaluació de l'alineació de la columna vertebral, la simetria de l'espatlla i la pèlvica i la rotació del tronc mitjançant la prova de flexió cap endavant d'Adam.
• Avaluació radiogràfica: les radiografies anteroposteriors i laterals de peu proporcionen una visualització detallada de la curvatura de la columna, la morfologia vertebral i les deformitats associades. El mètode de l'angle de Cobb quantifica la magnitud de la curvatura.
• Avaluació neurològica: en l'escoliosi neuromuscular, l'avaluació de les condicions neurològiques subjacents i els dèficits funcionals és essencial.
• Ressonància magnètica o TC: reservada per avaluar anomalies congènites, anomalies de la medul·la espinal o compressió neural en casos seleccionats.

Tractament:

• Observació: seguiment periòdic de la progressió de la curvatura en casos lleus, amb valoracions clíniques i radiogràfiques periòdiques.
• Ortesis: ortesis dissenyades a mida prescrites per a adolescents amb escoliosi idiopàtica moderada per aturar la progressió durant els brots de creixement. El tipus, la durada i el compliment de l'aparell són determinants crítics de l'eficàcia.
• Teràpia física: els programes d'exercicis individualitzats centrats en l'estabilització del nucli, la flexibilitat i la consciència postural poden millorar l'equilibri muscular i la capacitat funcional.
• Intervenció quirúrgica: Reservada per a curvatura severa o progressiva refractària a mesures conservadores, la fusió espinal amb instrumentació té com a objectiu corregir la deformitat, restaurar l'alineació de la columna i estabilitzar la columna.

Pronòstic:

El pronòstic varia segons el tipus d'escoliosi, la gravetat, la maduresa de l'esquelet i la resposta al tractament.

La detecció i intervenció precoç optimitzen els resultats, minimitzant la progressió de la curvatura i el deteriorament funcional.

El seguiment a llarg termini és crucial per controlar el creixement de la columna, avaluar l'eficàcia del tractament i gestionar possibles complicacions, inclosa la degeneració del segment adjacent.