Què és la polimiositis? Com es diagnostica i com es tracta?

La polimiositis és una rara miopatia inflamatòria autoimmune caracteritzada per una inflamació crònica dels músculs esquelètics, que condueix a debilitat muscular i fatiga. Es considera una de les miopaties inflamatòries idiopàtiques, un grup de trastorns que impliquen que el sistema immunitari ataca els propis músculs del cos.

Característiques clíniques:

  • Debilitat muscular: debilitat progressiva i simètrica, que afecta normalment els músculs proximals (espatlles, malucs, cuixes).
  • Dificultat per empassar (disfàgia): en alguns casos, pot haver-hi afectació dels músculs responsables de la deglució.
  • Fatiga: la fatiga generalitzada i el malestar general són freqüents.
  • Enzims musculars elevats: les anàlisis de sang sovint mostren nivells elevats d'enzims musculars, com la creatina cinasa (CK), que indiquen dany muscular.

Procés de diagnòstic:

El diagnòstic de la polimiositis implica un enfocament integral, que combina avaluació clínica, proves de laboratori, electromiografia (EMG), biòpsia muscular i, de vegades, estudis d'imatge.

Avaluació clínica:

Un examen exhaustiu per avaluar la força muscular, la funció articular i la presència de símptomes associats.
Identificació de patrons característics d'afectació muscular mitjançant l'exploració física.

Proves de laboratori:

Creatina quinasa (CK): nivells elevats de CK a la sang, que indica inflamació muscular.
Anticossos específics de miositis i associats a miositis: les anàlisis de sang poden revelar anticossos específics associats a miopaties inflamatòries.

Electromiografia (EMG):

L'EMG mesura l'activitat elèctrica dels músculs i pot ajudar a identificar patrons anormals compatibles amb la miopatia.

Biòpsia muscular:

La biòpsia muscular sovint es considera una eina diagnòstica definitiva. Consisteix a extreure una petita mostra de teixit muscular per a un examen microscòpic, revelant signes característics d'inflamació.

Estudis d'imatge:

La ressonància magnètica (MRI) es pot utilitzar per visualitzar la inflamació muscular.


Tractament:

El tractament de la polimiositis té com a objectiu suprimir la resposta inflamatòria i controlar els símptomes. Les estratègies de tractament poden incloure:

Corticoides (prednisona): sovint s'inicien corticoides en dosis altes, com la prednisona, per reduir la inflamació. La dosi es redueix gradualment en funció de la resposta del pacient.

Medicaments immunosupressors: es poden utilitzar fàrmacs immunosupressors addicionals, com el metotrexat, l'azatioprina, el micofenolat de mofetil o els inhibidors de la calcineurina, per reduir la dependència dels corticoides.

Biològics: els agents biològics, especialment el rituximab, es poden considerar en casos refractaris als tractaments convencionals.

Teràpia física: la teràpia física té un paper crucial en el manteniment de la força, la flexibilitat i la funció muscular.

És essencial un seguiment regular dels enzims musculars, els símptomes i els possibles efectes secundaris dels medicaments.

L'enfocament del tractament s'individualitza en funció de la gravetat dels símptomes, la resposta als medicaments i la salut general del pacient. Normalment es requereix una supervisió i una gestió mèdica contínua per a les persones amb polimiositis. El diagnòstic i la intervenció precoç contribueixen a millors resultats i una millor qualitat de vida.