Quina és la relació entre les síndromes de sensibilització com la fibromiàlgia i la síndrome de fatiga crònica i el COVID persistent o “Long COVID”?

La pandèmia per coronavirus 2019 (COVID-19) està donant lloc a una població creixent de persones que es recuperen de la síndrome respiratòria aguda severa de la infecció per SARS-CoV-2 i l'acumulació de dades observacionals suggereix que alguns d'aquests pacients poden experimentar una àmplia gamma de símptomes després de la recuperació d'una malaltia aguda, denominada comunament COVID persistent, o també coneguda com a "Long COVID" o descrita com a "seqüeles posades de la infecció per SARS-CoV-2". Alguns pacients compleixen criteris diagnòstics de fibromiàlgia i/o síndrome de fatiga crònica.

La relació entre les síndromes de sensibilització com la fibromiàlgia i la síndrome de fatiga crònica i el COVID persistent podria estar relacionada en part amb la hipòtesi de les infeccions virals com una dels desencadenants d'aquestes malalties.

Al llarg dels anys, s'han fet esforços considerables per investigar les possibles causes de la fibromiàlgia i la síndrome de fatiga crònica, descrivint entre els molts possibles virus precipitants. Altres causes que s'han estudiat a fons són la disfunció immune, la disfunció endocrí-metabòlica i els factors neuropsiquiàtrics.

Com hem esmentat al principi, després de la pandèmia de COVID-19, s'ha observat que alguns pacients van desenvolupar seqüeles posades de la infecció per SARS-CoV-2 (COVID-19) després de la resolució de la síndrome respiratòria aguda severa per COVID-19, independentment de la gravetat de la malaltia.

Aquests pacients presenten una àmplia gamma de símptomes (físics i mentals) que inicien durant o després de la COVID-19, continuen durant ≥3 mesos després de l'inici de la malaltia i no s'expliquen mitjançant un diagnòstic alternatiu. Molts compleixen amb els criteris de fibromiàlgia i síndrome de fatiga crònica, i el SARS-CoV-2 és un possible desencadenant viral. Probablement també hi hagi altres mecanismes diferents involucrats en la gènesi d'aquestes manifestacions clíniques, inclòs el dany tissular causat per la infecció i el tractament, el trastorn d'estrès posttraumàtic i la síndrome de la unitat de cures postintensives.

Tant la fibromiàlgia com la síndrome de fatiga crònica impliquen una sensibilització central, on el sistema nerviós central esdevé hipersensible als estímuls.

Algunes persones amb COVID persistent poden tenir partícules virals persistents, cosa que contribueix a una inflamació contínua i la mala adaptació/desregulació del sistema immunològic pot provocar una inflamació i simptomatologia prolongades.

El tractament implica una combinació de medicaments, fisioteràpia, teràpia cognitivoconductual i modificacions de l'estil de vida.

El suport psicològic i la fisioteràpia i lexercici aborden aspectes psicosocials centrats en millorar la mobilitat i la funció.

Per controlar els símptomes es fan servir analgèsics, antidepressius i anticonvulsius.

La naturalesa heterogènia del COVID persistent (Long COVID) dificulta la predicció dels resultats. El pronòstic varia i alguns experimenten una millora, i en canvi d'altres tenen un curs crònic. Identificar i controlar els desencadenants, inclosos els factors estressants psicosocials, en pot millorar els resultats. L'ansietat i la depressió secundàries poden ser comunes a les dues afeccions i són un diagnòstic que és important abordar a temps.

Comprendre la relació entre les síndromes de sensibilització com la fibromiàlgia i la síndrome de fatiga crònica i el COVID persistent és un camp de recerca en evolució constant.

La superposició de símptomes, les possibles sinergies i l'etiologia complexa posen de manifest la necessitat d'un enfocament multidisciplinari tant pel que fa al diagnòstic com al tractament.