Castro Domínguez Francisco

La relació entre la síndrome de l'intestí irritable i el dolor musculoesquelètic és cada cop més reconeguda, ja que molts pacients amb síndrome de l'intestí irritable experimenten dolor crònic no només al sistema gastrointestinal sinó també al sistema musculoesquelètic. Aquesta connexió entre la síndrome de l'intestí irritable i el dolor musculoesquelètic pot estar influenciada per diversos factors:

1. Sensibilització central

La sensibilització central és un procés en què el sistema nerviós es torna més sensible als estímuls, provocant respostes de dolor intensificades. En la síndrome de l'intestí irritable, la sensibilització central pot contribuir a una resposta de dolor exagerada, no només a l'intestí sinó també a altres parts del cos, inclosos els músculs i les articulacions. Aquest fenomen també s'observa en altres afeccions de dolor crònic, com la fibromiàlgia, que sovint coexisteix amb la síndrome de l'intestí irritable. Per tant, els pacients amb síndrome d'intestí irritable poden experimentar dolor musculoesquelètic generalitzat, sovint en forma de dolors generalitzats, fatiga o àrees específiques de sensibilitat.

2. Factors inflamatoris i immunitaris

Alguns estudis suggereixen que la inflamació de baix grau i la desregulació del sistema immunitari en la síndrome de l'intestí irritable poden contribuir al dolor musculoesquelètic. Tot i que la síndrome de l'intestí irritable generalment es considera una condició no inflamatòria, la investigació ha demostrat que els pacients amb síndrome de l'intestí irritable poden tenir canvis immunitaris subtils i nivells augmentats de marcadors inflamatoris, que podrien afectar els teixits musculoesquelètics i provocar dolor i rigidesa.

3. Encreuament del dolor visceral-somàtic

El dolor visceral, o el dolor originat en òrgans interns com els intestins, de vegades pot provocar dolor somàtic, que afecta els músculs i les articulacions. El sistema nerviós pot interpretar els senyals de les regions intestinals irritades o inflamades com a dolor a les zones musculoesquelètiques, un fenomen conegut com a convergència visceral-somàtica. Aquest encreuament pot fer que els pacients amb síndrome de l'intestí irritable sentin molèsties musculoesquelètics o dolor en zones com la part baixa de l'esquena, els malucs i fins i tot les espatlles.

4. Estrès psicològic i percepció del dolor

Els factors psicològics tenen un paper important tant en la síndrome de l'intestí irritable com en el dolor musculoesquelètic crònic. L'ansietat, la depressió i l'estrès crònic poden amplificar la percepció del dolor a través de l'eix cervell-intestí, un sistema de comunicació bidireccional entre el cervell i el sistema gastrointestinal. Aquesta connexió significa que l'estrès i el malestar psicològic poden empitjorar tant els símptomes de la síndrome de l'intestí irritable com el dolor musculoesquelètic, creant un cicle de molèsties cròniques. Aquest mecanisme també es recolza en estudis que demostren que la teràpia cognitiva-conductual i altres tècniques d'alleujament de l'estrès poden reduir els símptomes tant de la síndrome de l'intestí irritable com del dolor crònic.

5. Superposició amb altres síndromes de dolor crònic

La síndrome de l'intestí irritable sovint coexisteix amb altres síndromes de dolor crònic, com la fibromiàlgia, la síndrome de fatiga crònica i els trastorns de l'articulació temporomandibular. Aquestes condicions comparteixen mecanismes comuns, com la sensibilització central i la desregulació del processament del dolor, que poden contribuir als símptomes gastrointestinals i musculoesquelètics. Aquesta superposició suggereix que els pacients amb síndrome de l'intestí irritable poden ser més susceptibles a desenvolupar dolor musculoesquelètic a causa dels mecanismes de dolor compartits subjacents.