Castro Domínguez Francisco

La relació entre la síndrome de migranya i el dolor musculoesquelètic crònic difús està ben establerta, ja que ambdues condicions sovint coexisteixen i comparteixen mecanismes subjacents comuns.

1. Sensibilització central

La sensibilització central, on el sistema nerviós es torna hipersensible als estímuls, té un paper important tant en la síndrome de migranya com en el dolor musculoesquelètic crònic. En la sensibilització central, el sistema nerviós reacciona de manera excessiva als senyals de dolor i amplifica les respostes al dolor. Aquesta hipersensibilitat pot provocar l'experiència de dolor generalitzat, inclòs en els músculs i les articulacions, més enllà de la ubicació principal de la migranya. Els pacients amb migranya sovint informen de dolors a tot el cos, que poden manifestar-se com a dolor musculoesquelètic difús similar a condicions com la fibromiàlgia.

2. Neurotransmissors i vies del dolor compartides

Tant les migranyes com el dolor musculoesquelètic crònic impliquen la desregulació de certs neurotransmissors, com la serotonina, la norepinefrina i la dopamina, que són crucials per regular la percepció del dolor. Per exemple, els nivells baixos de serotonina s'associen amb una major sensibilitat al dolor i es veuen tant en migranyes com en condicions com la fibromiàlgia. Aquesta superposició en la disfunció dels neurotransmissors suggereix que ambdues condicions comparteixen una via comuna del dolor, cosa que pot explicar per què coexisteixen amb freqüència.

3. Vincles genètics i familiars

Els factors genètics poden predisposar les persones tant a les migranyes com a les condicions de dolor crònic. Les investigacions mostren que els antecedents familiars de migranya i fibromiàlgia o altres síndromes de dolor crònic sovint estan interconnectats. Algunes variacions genètiques relacionades amb la sensibilitat al dolor i la funció dels neurotransmissors poden fer que un individu sigui més susceptible a desenvolupar tant migranyes com dolor musculoesquelètic crònic.

4. Inflamació i activació del sistema immunitari

Tot i que les migranyes són principalment neurològiques, la investigació ha demostrat que la inflamació té un paper important en la seva aparició. L'alliberament de substàncies inflamatòries al voltant dels nervis i dels vasos sanguinis del cervell pot desencadenar migranyes. De la mateixa manera, es creu que la inflamació crònica de baix grau contribueix a condicions com la fibromiàlgia i altres síndromes de dolor musculoesquelètic crònic. Aquesta inflamació subtil i contínua pot vincular les dues condicions mantenint un estat de sensibilitat al dolor augmentada a tot el cos.

5. Factors psicològics i ambientals

Els factors psicològics, com l'estrès, l'ansietat i la depressió, estan estretament associats tant amb la migranya com amb el dolor musculoesquelètic crònic. Aquestes condicions tendeixen a ser agreujades per l'estrès i els problemes de salut mental, que influeixen en la resposta al dolor del cos. Les vies de processament del dolor del cervell són sensibles a les hormones de l'estrès, que poden amplificar els senyals de dolor, fent que l'experiència tant de la migranya com del dolor musculoesquelètic sigui més intensa. Aquesta sensibilitat compartida pot crear un bucle de retroalimentació on el dolor d'una condició pot desencadenar o empitjorar l'altra.

6. Superposició amb altres condicions de dolor crònic

La síndrome de migranya sovint es solapa amb altres síndromes de dolor crònic, com ara la fibromiàlgia, la síndrome de fatiga crònica i els trastorns de l'articulació temporomandibular. Aquestes condicions superposades sovint estan relacionades per la sensibilització central, els neurotransmissors desregulats i les predisposicions genètiques. Per exemple, les persones amb fibromiàlgia, una condició caracteritzada per un dolor musculoesquelètic difús, sovint tenen un risc més elevat de patir migranyes. Aquesta superposició suggereix una alteració compartida i sistèmica del processament del dolor que afecta tant el cap com les àrees musculoesquelètics.