Baveig o Sialorrea

babeo-sialorreababeo-sialorreaQuè és?

La sialorrea és la incapacitat de retenir la saliva dins de la boca. Coneguda a més com baveig, no sol ser degut a una alta producció de saliva, sinó a una alteració en el seu processament.

La sialorrea es considera normal en nens i nenes menors de 2 anys, considerant patològica quan és present en majors de 4 anys. La seva incidència és molt alta en nens amb paràlisi cerebral.


Causes

  • Disfunció neurològica.
  • Incompetència oral: Deglució deficient.
  • Hipersecreció ocasionada per medicacions, inflamació (dentició, càries) o infecció de la cavitat oral.
  • Anatòmica: maloclusió dentària, respiració oral, obstrucció de la via aèria superior o problema postural.

Conseqüències de la Sialorrea

La pèrdua de saliva té tant conseqüències clíniques com psicosocials. Des d’un punt de vista clínic, aquesta patologia pot ocasionar dermatitis, així com infeccions bucodentals. En casos més greus pot ocasionar pneumònies de repetició.

En l’àmbit psicològic i social, les conseqüències se centren en un rebuig, pèrdua d’autoestima, i dificultat en la parla que ocasiona una manca de comprensió per part d’alguns companys.


Valoració

La valoració es fa mitjançant:

  • Exploració otorrinolaringològica.
  • L’escala visual anàloga.
  • L’escala "teacher drooling".
  • Escala de l’impacte del baveig.
  • Nombre de pitets empleats al dia.

Quins són els tractaments utilitzats?

La sialorrea es pot tractar des d’un punt de vista logopèdic, farmacològic o quirúrgic.

La logopèdia consisteix a realitzar exercicis que inhibeixin els reflexos patològics. Amb això, es millora el control sobre el tancament de llavis, la succió i la deglució de la saliva. Aquestes diferents habilitats es poden entrenar perquè el nen les vagi adquirint i les realitzi de forma automàtica.

Els fàrmacs anticolinèrgics ajuden a disminuir la secreció salivar, reduint el baveig. Cal destacar que alguns pacients poden experimentar intolerància a aquest tipus de fàrmacs.

La injecció de toxina botulínica tipus A (TBA) a les glàndules salivals bloqueja la producció de saliva. S’ha de repetir cada tres mesos com a màxim.

Si el tractament i la medicació no tenen l’efecte desitjat, es poden realitzar diversos tipus d’intervenció quirúrgica: lligadura de conducte salival, extirpació de glàndules submaxil·lars, "rerouting" de conductes excretors de les glàndules salivals, i reducció d’amígdales i extirpació d’adenoides. En funció de cada cas s’optarà per una intervenció o l’altra.

Cada pacient és diferent entre si, i l’estudi de cada cas determinarà el millor tractament a seguir. De vegades no hi ha un sol tractament totalment eficaç, sent necessària la combinació de diverses d’elles.