Centre Coromina

Glándulas salivares

Tumors de les glàndules salivals

La majoria de tumors (80%) s’originen en la glàndula paròtide, i un 15% a la submaxil·lar. La majoria dels tumors són benignes.

En tots ells el símptoma inicial és l’aparició d’un "bony" o inflor a les glàndules salivals. Per això cal acudir a l’otorrinolaringòleg davant de qualsevol "bony" a la galta, davant de l’orella, a la boca o al coll. També si notem dolor al menjar o al mastegar.

Com es diagnostiquen els tumors?

L’otorrinolaringòleg realitzarà una palpació completa de les glàndules salivals, realitzant a continuació una punció-aspiració usant una agulla fina (l’anomenada PAAF), totalment indolora, i que servirà per extreure i analitzar algunes cèl·lules.

Tot això es completarà amb un estudi radiològic (TAC, Ressonància Magnètica), i si cal, una biòpsia.

Quins són els tipus de tumors de les glàndules salivals?

• Benignes: El més freqüent (70%) és l’anomenat tumor mixt o Adenoma pleomorf, que gairebé sempre es localitza en glàndula paròtide. Si no s’extirpa i pot transformar-se en un tumor maligne. Altres tumors benignes, molt menys freqüents, són el tumor de Warthin i els adenomes. Tots ells són de creixement lent.
• Malignes: Els més freqüents són els carcinomes (mucoepidermoide, adenocarcinoma, adenoide quístic). Afortunadament només representen un 15% de tots els tumors de les glàndules salivals. A més d’inflor o embalum, poden provocar dolor i paràlisi facial.
  
  

Quin és el tractament?

En els tumors benignes de les glàndules salivals el tractament serà sempre l’extirpació de tumor.

En els tumors malignes s’extirparà la glàndula salival afectada i els ganglis limfàtics de les zones adjacents de coll. A més, depenent del tipus i extensió del tumor, es completarà el tractament amb radioteràpia i, excepcionalment, amb quimioteràpia.

Durant la cirurgia de la glàndula paròtide, a l’extirpar quedarà un buit o enfonsament a la galta. Per evitar-fem servir diverses tècniques per evitar seqüeles:

• Farcit de col·lagen de la zona afectada per evitar buit en aquesta.
• Incisió tipus lífting (la mateixa que fan servir els cirurgians plàstics), per evitar la visibilitat de la cicatriu.
• Control del nervi facial mitjançant el seu monitoratge (control electrofisiològic), per evitar danyar-lo.

Cálculs ("pedres") salivals

SIALOENDOSCOPIA

Sialoendoscopia_A4-1Es tracta d’una tècnica que permet un tractament mínimament invasiu de molts dels problemes que afecten les glàndules salivals, tant les glàndules submaxil·lars com les glàndules paròtides, les quals fabriquen la saliva i l’aboquen a l’interior de la boca.

Hi ha diferents malalties que afecten aquestes glàndules, especialment la sialolitiasi, és a dir la presència de càlculs que obstrueixen la glàndula, impedint l’eliminació de la saliva i provocant còlics, inflamacions i/o infeccions.

Fins ara el tractament de càlculs (o "pedres") consistia en l’extirpació de la glàndula afectada, amb la consegüent cicatriu, el risc de lesionar l’anomenat nervi marginal, un postoperatori dolorós, etc.

Gràcies a una nova tècnica, la sialoendoscopia (endoscòpia de les glàndules salivals), es pot extreure el càlcul sense necessitat d’extreure la glàndula afectada.

Per a això s’introdueixen els endoscopis (petits tubs de 1,1mm de diàmetre) en la glàndula, a través dels quals s’extirparà el càlcul.

Aquesta tècnica presenta una sèrie d’importants avantatges amb relació a la cirurgia. clàssica, com són: disminució de el temps operatori i d’ingrés, anestèsia molt més lleugera, absència de danys estètics (entre ells la cicatriu), menors molèsties postoperatòries, conservació de la part sana de la glàndula, i ràpida recuperació del pacient.