David Moreno Romo

Sota aquest epígraf general s’engloben diferents entitats clíniques que poden ser responsables del mal al genoll de pacients pediàtrics.

Malaltia d'Osgood Schlater

És la causa més freqüent de dolor a la cara anterior del genoll en els pacients entre els 10 i els 15 anys.

Es tracta d’un procés inflamatori a la inserció tibial del tendó rotular ocasionat per microtraumatismes conseqüència de l’activitat esportiva.

Es posa de manifest per la presència de dolor localitzat sobre la tuberositat tibial anterior i tumefacció en aquest mateix nivell.

El pronòstic és benigne i el seu tractament es basa en mesures de suport físiques i exercicis d’estirament després de la pràctica esportiva

Osteocondritis dissecant

És una patologia ocasionada per una isquèmia transitòria de l’os subcondral i pot progressar fins a arribar a desprendre’s.

Es localitza amb més freqüència al còndil femoral intern i el seu pronòstic varia en funció de l’edat de presentació (poc freqüent per sota dels 10 anys) i l’estabilitat de la lesió.

El tractament passa per limitar l’activitat esportiva d’impacte, variar l’eix de càrrega mecànic de l’extremitat i, potser, dur a terme una intervenció quirúrgica.

Hi ha diferents opcions de tractament quirúrgic en funció de l’estabilitat i localització del fragment osteocondral (microperforacions sota control artroscòpic, fixació in situ del fragment osteocondral, ús d’empelts osteocondrals/mosaicoplàstia).

En els casos evolucionats amb despreniment del fragment osteocondral, cal retirar el cos lliure articular ("ratolí" articular).

Menisc discoide

És una alteració congènita que afecta la morfologia i l’estructura del menisc, i és més freqüent externament.

Present entre l’1 i el 5% de la població, la simptomatologia clínica és molt variada segons l’extensió (complet / incomplet), així com del manteniment de les insercions capsulars.

El tractament és la meniscectomia parcial artroscòpica i la sutura en casos de desinserció.

En pacients asimptomàtics s’ha indicat el tractament quirúrgic preventiu pel fet que pot condicionar un hipocreixement del còndil femoral i perquè es tracta d’un menisc estructuralment anormal amb més susceptibilitat per patir lesions.

Inestabilitat femoropatelar

És una entitat clínica en què es troba alterat en normal funcionament d’aquesta articulació ocasionat per la descompensació de les estructures retenidores (òssies i / o de parts toves).

La simptomatologia clínica és molt variada i es pot manifestar en forma de dolor rotular, subluxació i luxació de ròtula, esporàdica o inveterada i fractures osteocondrals associades a episodis de luxació.

S’han de valorar detingudament els estabilitzadors ossis i musculolligamentosos que participen en el funcionament d’aquesta articulació a l’hora de plantejar-se el tractament d’aquesta patologia.

El tractament fisioterapèutic i mitjançant ortesis forma part important de l’arsenal terapèutic.

Hi ha diferents intervencions descrites en funció de si cal fer una realineació de l’aparell extensor a nivell proximal, distal o tots dos i en funció de la presència del cartílag de creixement fèrtil.

En els pacients en edat pediàtrica és molt freqüent l’associació d’aquesta entitat a la presència d’una ròtula alta (determinada per l’índex d’Insall) per la qual cosa fem servir la tècnica descrita per Galleazzi mitjançant tenòdesi amb tendó semitendinós autòleg i secció artroscòpica de l’aleró rotulià extern.

Cal recordar sempre que el mal de genoll pot ser un dolor referit de l’articulació coxofemoral, així com correspondre a diferents patologies localitzades a l’articulació o sistèmiques, per la qual cosa cal una exploració clínica detinguda que comprengui les articulacions en proximitat.