TDAH del adult

Trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH) en l'adult

Més enllà de la discussió sobre si el TDAH ha d'etiquetar-se o considerar-se com un trastorn, el que sí és clar és que existeix aproximadament un 5% d'individus adults amb una configuració neurobiològica cerebral diferent o especial, que els aporta unes característiques de funcionament cognitiu i conductual diferents de la majoria i que aquestes diferències poden comportar alguns avantatges, però també una àmplia varietat de problemes, en interferir en diverses àrees del funcionament personal, familiar, social i laboral.
Aquestes característiques ja s'adverteixen en la infància, donant lloc habitualment a dificultats acadèmiques i poden persistir, amb major o menor severitat, al llarg de tota la vida. En l'adult es caracteritzen per tres grans grups de símptomes, encara que alguns individus només presenten el primer grup de símptomes i uns altres els tres:
  • Dificultats atencionals
Es deuen a una alteració de les anomenades "funcions executives" (processos cerebrals que controlen l'atenció, la planificació, la formació de conceptes o la inhibició conductual, entre d'altres). La seva alteració es manifesta en forma de problemes per mantenir l'atenció de forma sostinguda, tendència a postergar tasques i tenir dificultats a concloure-les, cometre errors per inatenció, per falta de planificació i per un mal maneig del temps, tendència a perdre objectes (claus, mòbils o documents i a ser despistats (oblidar cites o tasques pendents).
  • Hiperactivitat
En l'adult, la hiperactivitat es manifesta per una sensació d'inquietud subjectiva interior, com un motor intern, que dificulta la relaxació, tendència al moviment de cames i joc amb les mans i mala tolerància de la quietud i el repòs.
  • Impulsivitat
Els subjectes impulsius actuen sense pensar prèviament en les conseqüències dels seus actes, el que es reflecteix en una falta d'autocontrol, impaciència, baixa tolerància a la frustració i respostes emocionals explosives.
Tot això pot comportar problemes d'ansietat o d'ànim o una major probabilitat de consum de tòxics. Amb freqüència l'individu consulta per aquests problemes, sense saber que la causa subjacent és el TDAH.
Al mateix temps, com a aspectes positius, cal assenyalar que les persones amb TDAH sovint són molt persistents quan alguna cosa els motiva. També són creatius, apassionats i intuïtius. Per això, en ocupacions laborals estimulants i que precisin d'aquest tipus de característiques personals, les persones amb TDAH surten amb avantatge.
Quan el TDAH comporta problemes, és preferible consultar amb un professional i valorar la possibilitat d'un tractament. En cas contrari, les conseqüències d'un problema no tractat poden afectar de forma greu a l'individu i al seu entorn.