Espasmes del plor

Què són els espasmes de plor?

Els anomenats "espasmes del plor" o "espasmes del sanglot" són quadres que es presenten en alguns nens de forma esporàdica o recurrent i que es desencadenen davant de circumstàncies que produeixen plor (un espant, una situació inesperada, un dolor sobtat o, fins i tot, la contradicció o negació per part dels pares). Van precedits d'una espiració allargada i s'associen amb una apnea (falta de respiració) que s'acompanya de pal•lidesa cutània o cianosi. Ocasionalment poden produir hipotonia o pèrdua del coneixement transitori. Aquests episodis són involuntaris i poden passar en nens sans.

Tot i que el quadre sembli aparatós, l'organisme té mecanismes de protecció i la respiració es reprèn de manera espontània al cap d'uns segons (habitualment en menys d'1 minut) sense necessitat de portar a terme cap altre tipus de maniobra. El nen es recupera completament en uns instants, tot i que els pares triguen una mica més en recuperar-se de la situació viscuda.

Aquests espasmes passen aproximadament en un 5% dels nens sans i habitualment no acostumen a aparèixer abans dels 15-18 mesos ni després dels 7 anys d'edat.

Estos espasmos ocurren en aproximadamente un 5% de los niños sanos y habitualmente no suelen aparecer antes de los 15-18 meses ni después de los 7 años de edad.

Dr. Jordi Sapena Grau - Unitat de Pediatria de Centro Médico Teknon

Per què es produeixen els espasmes del plor?
La causa dels espasmes no es coneix amb certesa. Existeix una predisposició personal lligada a la immaduresa emocional i és probable que la causa siguin alteracions funcionals de les àrees involucrades en el control respiratori.

En un gran nombre de casos s'ha trobat una relació entre la ferropènia (dèficit de ferro) i els espasmes del plor recurrent. Els nens que presenten aquest cas milloren després de l'administració de preparats de ferro.
Poden tenir alguna conseqüència per al nen?
Els espasmes no produeixen cap dany immediat ni tardà al nen. Tampoc tenen cap tipus de relació amb el síndrome de la mort sobtada del lactant.
Què s'ha de fer davant d'un espasme del sanglot?
El més important és mantenir la calma. S'ha de recordar que, tot i que ho sembli, la vida del nen no corre perill.

Els espasmes tenen una naturalesa benigna i es resolen sense complicacions en uns segons, per la qual cosa no s'haurà de portar a terme cap maniobra de reanimació que podria provocar, per si sola, un risc major de lesions. S'han d'evitar les sacsejades o altres maniobres violentes perquè podrien comportar lesions. Bufar una o diverses vegades de forma seca i intensa sobre la cara del nen ajuda a revertir la situació ràpidament en la majoria de casos.

Si els espasmes es produeixen de forma recurrent, és convenient consultar amb el pediatra per tal que realitzi un diagnòstic clínic correcte i una anàlisi que inclogui un perfil del metabolisme fèrric.

Un diagnòstic clínic correcte i aconsellar correctament els pares evitarà que el nen s'hagi de sotmetre a múltiples proves complementàries i evitar el peregrinatge per diversos especialistes.