Espasmes del plor

Què són els espasmes de plor?

Els anomenats "espasmes del plor" o "espasmes del sanglot" són episodis que es presenten en alguns infants, de manera esporàdica o recurrent, i que es desencadenen davant de situacions que provoquen plor (un ensurt, una situació inesperada, un dolor sobtat o fins i tot una contradicció o negativa per part dels pares). Estan precedits per una expiració allargada i s’associen amb una apnea (manca de respiració) que s’acompanya de pal·lidesa cutània o cianosi. Ocasionalment, poden provocar hipotonia o pèrdua transitòria del coneixement. Aquests episodis són involuntaris i es produeixen en infants que, per altra banda, estan sans.

Malgrat l’aspecte alarmant d’aquests episodis, l’organisme compta amb mecanismes de protecció, i la respiració es reprèn espontàniament al cap d’uns segons (habitualment menys d’un minut) sense necessitat de realitzar cap maniobra. L’infant es recupera completament en pocs instants, tot i que els pares poden trigar una mica més a refer-se de la situació viscuda.

Aquests espasmes es produeixen en aproximadament un 5% dels infants sans i, habitualment, no solen aparèixer abans dels 15-18 mesos ni després dels 7 anys d’edat.

Per què es produeixen els espasmes del plor?
La causa dels espasmes no es coneix amb certesa. Existeix una predisposició personal lligada a la immaduresa emocional i és probable que la causa siguin alteracions funcionals de les àrees involucrades en el control respiratori.

En un gran nombre de casos s'ha trobat una relació entre la ferropènia (dèficit de ferro) i els espasmes del plor recurrent. Els nens que presenten aquest cas milloren després de l'administració de preparats de ferro.
Poden tenir alguna conseqüència per al nen?
Els espasmes no produeixen cap dany immediat ni tardà al nen. Tampoc tenen cap tipus de relació amb el síndrome de la mort sobtada del lactant.
Què s'ha de fer davant d'un espasme del sanglot?
El més important és mantenir la calma. S'ha de recordar que, tot i que ho sembli, la vida del nen no corre perill.

Els espasmes tenen una naturalesa benigna i es resolen sense complicacions en uns segons, per la qual cosa no s'haurà de portar a terme cap maniobra de reanimació que podria provocar, per si sola, un risc major de lesions. S'han d'evitar les sacsejades o altres maniobres violentes perquè podrien comportar lesions. Bufar una o diverses vegades de forma seca i intensa sobre la cara del nen ajuda a revertir la situació ràpidament en la majoria de casos.

Si els espasmes es produeixen de forma recurrent, és convenient consultar amb el pediatra per tal que realitzi un diagnòstic clínic correcte i una anàlisi que inclogui un perfil del metabolisme fèrric.

Un diagnòstic clínic correcte i aconsellar correctament els pares evitarà que el nen s'hagi de sotmetre a múltiples proves complementàries i evitar el peregrinatge per diversos especialistes.