Meningitis

El contagi es produeix bàsicament per la saliva i les microgotes que s'expulsen en parlar, tossir o esternudar, però no es contagia normalment per objectes. Les comunitats com escoles bressols, escoles, quarters, etc. és on es pot propagar amb major facilitat. La seva màxima incidència es produeix a la primavera i tardor.

D'una banda, els símptomes comuns a moltes altres malalties infeccioses, com la febre i l’afectació de l’estat general, i d’altra banda, els símptomes específics de l’afectació de les meninges, com els vòmits, la cefalea intensa i la rigidesa de la nuca. Aquesta última no es manifesta tant com un dolor de la nuca, sinó com la incapacitat de flexionar-la. Per exemple, la dificultat de l’infant per inclinar el cap per "mirar-se el melic", tocar amb la barbeta la part superior del tòrax o seure sense flexionar les cames.

En els lactants amb la fontanel·la encara oberta, la rigidesa de la nuca pot no estar present, i en canvi, un bombament d’aquesta pot ser un signe equivalent.

Cal prestar especial atenció a l’aparició de taques a la pell que no desapareixen amb la pressió, ja que poden ser el primer signe d’una sèpsia.

La vacunació sistemàtica de la nostra població infantil contra l'Haemophilus tipus B i el Meningococ tipus C ha fet que aquests dos tipus de meningitis hagin desaparegut pràcticament del nostre entorn, excepte en individus no vacunats. La progressiva implantació de la vacuna contra el pneumococ també ha reduït substancialment les meningitis causades per aquesta bactèria.

Des de fa pocs anys, també existeix una nova vacuna activa contra el Meningococ tipus B. Aquesta vacuna ha demostrat la seva efectivitat i la baixa incidència d'efectes secundaris, convertint-se en una bona eina per a l'eradicació d'aquest tipus de meningitis en un futur pròxim.

Quan apareix un cas de meningitis bacteriana en un col·lectiu (per exemple, una escola), s’administra als contactes pròxims —i per tant, possibles portadors faríngis— un tractament curt amb un antibiòtic específic per evitar la propagació de la malaltia. Aquesta profilaxi es coneix com a quimioprofilaxi i és efectiva quan els gèrmens causants són el meningococ i l’Haemophilus.