Polls, els companys inseparables

Piojos, los inseparables compañeros Tamaño de textoImprimir

Els polls, aquests companys inseparables

Els polls han estat inseparables dels homes des del principi dels temps. Les infestacions de polls s'han conegut des de l'antiguitat. Les restes de llémenes més antigues trobades daten del 6.900-6.300 aC en el desert de Judea.

Els rastres de llémenes de polls s'han trobat en mòmies egípcies i en la resta de persones que van morir durant l'erupció del Vesuvi l'any 79 dC. La tradició explica que gent famosa, com Hèrodes el gran, el dictador Sila, l'emperador d'Alemanya Arnulf i Felip II d'Espanya, patien pediculosis cròniques. Tot i que no existeixen treballs que ho documentin, existeix una generalitzada sensació que aquesta parasitosi ha augmentat en els últims anys, tot i que els professionals de la pediatria sabem que on hi ha nens, sempre hi ha polls.

Cada any hi ha més de 10 milions de nens a tot el món afectats per pediculosi. Aproximadament entre el 15 i 20% dels nens en edat escolar pateix o ha patit pediculosis, i és més freqüent entre els 3 i 11 anys, en nenes que en nens i infreqüent en la raça negra.

La seva prevalença, per contra del que es creu, no està lligada a la falta d'higiene i sí a la persistència de contactes aparentment sans entre companys i familiars. Succeeix en tots els estaments socioeconòmics.

Els polls són espècies dependents, existeix un tipus de poll per a cada mamífer. El pH de cada cabell explica, en part, la major sensibilitat a la infestació per part d'alguns individus.

Quins tipus de poll existeixen?
Existeixen tres tipus de poll que afecten l'home: el del cap, el del cos i el del pubis. Tots ells són semblants però diferents.

El poll humà del cap és el causant de la picor i la irritació cutània en les persones infestades, però no és transmissor de malalties com els polls del col o del pubis, que sí que poden ser vehicles de malalties.

El poll del cap és un insecte d'entre 1 i 3 mil•límetres de color grisós que corre però no salta ni vola com es creu. El seu hàbitat és el cabell del cap i no es pot reproduir fora d'aquest. La femella pot pondre fins a dos-cents ous o "llémenes", fecundats o no, a la base del cabell, on queden fortament adherits. La seva distància de la base del cabell pot indicar el temps que fa que aquestes llémenes es van pondre (1cm= 1mes) i quant de temps fa que l'individu està parasitat.

Les llémenes, després d'una setmana o deu dies d'incubació, es converteixen en larves i, posteriorment, en una o dues setmanes, en elements adults i les femelles ponen noves llémenes, i així es tanca el seu cercle vital.

El poll no sobreviu més de 48 hores fora del cap i les llémenes no més de 10 dies en el cabell caigut.

El contagi es produeix pel contacte directe entre les persones i els seus cabells o pels objectes en contacte amb aquests (cal posar atenció amb les pintes, les gorres, bufandes, coixins, tovalloles, etc.), motiu pel qual la màxima incidència es produeix en escoles, colònies, quarters i residències.

El poll adult és visible amb més facilitat a la nuca i darrere les orelles; les llémenes ho acostumen a ser a l'arrel dels cabells, per això caldria revisar rutinàriament tots els nens un parell de cops a la setmana en èpoques epidèrmiques.
Quin és el tractament?
Pel que fa al tractament, existeixen múltiples remeis casolans com l'alcohol, l'oli d'oliva, el petroli i, fins i tot, la maionesa perquè actuen per sufocació ja que el poll pot sobreviure sense respirar fins a 48 hores. S'han d'aplicar durant 2 o 3 dies seguits.

El tractament d'elecció és l'ús de pediculicides. Existeixen diversos tipus, alguns són pesticides com el lindà o el malation, els piretroides sintètics o la permetrina (aquesta última és la millor relació entre efectivitat i baixa toxicitat). S'han descrit resistències a aquests productes i toxicitat en usos prolongats.

Últimament estan en auge les silicones, entre elles la Dimeticona, que actua també per sufocació però s'adhereix als conductes respiratoris i excretors del poll i produeix una mort casi instantània. En tots els casos és recomanable repetir la seva aplicació al cap d'una setmana, ja que el seu poder ovicida no és del 100%.

Aquests productes són de venta lliure i es presenten en forma de gel, espuma, crema o loció. L'ús del xampú no es recomana pel poc temps de contacte amb el cabell i la tendència a l'aparició de resistències.

Una part important del tractament és la retirada mecànica de les llémenes amb pintes especials anomenades llémeneres o bé manualment. Les llémeneres han de tenir una distància entre pues de no més de 0,3 mm, no maltractar el cabell i ser fàcils de netejar.

Aïlladament s'estan utilitzant alguns antibiòtics per via oral en base a alguns estudis de casos aïllats. S'ha de tenir en compte que el seu ús indiscriminat pot ser causa de resistència per a altres gèrmens.

També s'utilitzen altres remeis com l'oli de l'arbre del te o el xampú de polpa de cidra. Aquests actuen com a repel•lents segons el pH del cabell. El vinagre s'utilitza per facilitar el despreniment de les llémenes.

Els polls i les llémenes de les pestanyes i les celles s'utilitzen sucant-los amb vaselina durant diversos dies.

No s'ha d'oblidar que s'ha de rentar la roba que ha estat en contacte amb els polls (bufandes, gorres, fundes de coixí, tovalloles, etc.) amb aigua molt calenta (60º o més); la que no es pot rentar a aquesta temperatura s'ha de ficar en bosses ben tancades durant 10-15 dies o al congelador durant 2-4 dies. Es pot utilitzar el rentat en sec si és possible. Les pintes i raspalls que han tingut contacte amb els polls també s'han de rentar bé o llençar-les.

Cal recordar que el punt essencial del tractament dels polls, amb la finalitat d'evitar la seva propagació, és la detecció dels individus portadors tant a l'escola com en l'entorn familiar i entre els amics.

Carrer de Vilana, 12, 08022 Barcelona

932 906 200