Donació d'embrions

Els donants d'embrions són dones o parelles que s'han sotmès a un tractament de reproducció assistida (Fecundació In Vitro, donació d'ovòcits) i que, en la majoria de casos, han aconseguit tenir fills. Un cop completat el seu projecte reproductiu decideixen prescindir dels embrions congelats optant a l'opció que ofereix la legislació vigent de donar-los amb finalitat reproductiva.

Als donants d'embrions, dones o parelles que s'han sotmès a un tractament de reproducció assistida, se'ls han realitzat els estudis previs per la legislació vigent. Com a característiques generals, són persona sanes i amb anàlisis negatives per a malalties infeccioses transmissibles previstes per la llei, i les dones són menors de 35 anys i els homes de 50.

La recepció d'embrions està indicada quan existeixen problemes reproductius en ambdós membres de la parella. Les indicacions més freqüents són:

• Fallida ovàrica precoç, espontània o produïda per cirurgia, quimioteràpia o radioteràpia
• Malalties genètiques greus amb un alt risc de transmissió i que no es poden diagnosticar de forma precoç
• Fracàs previ de tècniques de reproducció assistida
• Fallida sobtada d'implantació embrionària

El moment depèn de les circumstàncies de cada dona o parella. En algunes ocasions, la recepció d'embrions pot ser la primera i única opció possible dins de les tècniques de reproducció assistida mentre que en altres es planteja com a últim recurs si anteriorment no s'aconsegueix l'embaràs amb altres tècniques de reproducció assistida.

Un cop presa la decisió, l'equip mèdic realitza l'elecció dels embrions procurant al màxim la similitud fenotípica i immunològica possible amb la dona o parella receptora.

A partir d'aquest moment el procés és el mateix que per a una transferència d'embrions congelats: la dona receptora segueix un tractament hormonal que prepara l'úter per rebre els embrions i quan ja està en condicions òptimes, es descongelen els embrions assignats. Després de la descongelació s'avalua la supervivència i la visibilitat embrionària i el dia programat es realitza la transferència.

Si cap dels embrions descongelats fos viable, se'ls assignaria un nou grup d'embrions per assegurar la realització de la transferència.

La nostra unitat presenta una taxa de supervivència embrionària entre el 80% (estadi de zigot) i el 95% (estadi de 8 cèl·lules).

El procediment és relativament curt, ja que es necessiten unes dues setmanes de tractament hormonal per aconseguir que l'úter estigui en condicions òptimes per a la transferència dels embrions.

Es tracta d'un procediment tan segur com qualsevol altre en la reproducció assistida. Es pot garantir el màxim de seguretat sempre que es realitzi en les condicions establertes per llei.

La dona receptora rep un tractament hormonal que prepara l'úter per a la transferència embrionària, que consisteix en el dipòsit dels embrions a la cavitat uterina a través de la vagina. La transferència és l'última etapa en un tractament de reproducció assistida, motiu pel qual el més important és seguir les indicacions mèdiques tant pel que fa a la medicació com a l'activitat física.

El procediment de la transferència en si és molt curt, pot durar entre deu i vint minuts des que la pacient entra al quiròfan fins a la seva sortida.

Els embrions donats d'una dona o parella mantenen les mateixes característiques biològiques que tenien abans de ser donats, l'únic canvi és de tipus legal. Això significa que tècnicament els embrions donats són iguals a qualsevol altre embrió i, per tant, poden ser analitzats genèticament.

Tot i això, l'anàlisi genètica en aquests embrions no és gaire habitual ja que la majoria d'ells provenen de la mateixa sèrie d'embrions que han generat l'embaràs i naixement de nens sans en les parelles donants, i aquesta circumstància contraresta el risc potencial de ser embrions procedents de parelles amb problemes d'esterilitat. Així mateix, estudis recents amb embrions congelats indiquen que la congelació no té efectes adversos sobre la taxa d'anomalies en nadons.

S'entén per embrions propis els embrions que pertanyen a una parella. Aquests embrions poden tenir el seu origen en els gàmetes (òvuls i espermatozoides) de la parella progenitora o bé poden procedir de gàmetes de donants.

Com que la recepció d'embrions està indicada quan existeixen problemes reproductius en ambdós membres de la parella, l'opció de generar els seus propis embrions passaria per la realització d'un cicle amb òvuls de donant i fecundar-los amb el semen d'un donant.

La principal diferència entre l'opció d'un cicle de donació d'òvuls amb semen de donant i la de recepció d'embrions donats és el nombre d'embrions disponibles. En una donació d'òvuls amb semen de donant tots els embrions generats en aquest cicle pertanyen d'embrions, el nombre d'embrions disponibles en general és inferior, de 3 a 5 embrions, ja que es tracta d'embrions congelats sobrants d'un tractament de reproducció assistida.

La taxa de gestació clínica és molt notable. Aquest bon resultat s'explica perquè es tracta d'una població seleccionada d'embrions, la majoria d'ells pertanyen a la mateixa sèrie que prèviament han generat un embaràs i naixement en les parelles donants.

A la nostra unitat la taxa de gestació clínica per transferència és del 39.2%, amb una mitjana de 2.1 embrions per transferència i, aproximadament, la meitat de les dones receptores 52.2% aconsegueixen l'embaràs amb una mitjana d'1.3 transferències per pacient.