Fecundació In Vitro

La Fecundación In Vitro (FIV) és una tècnica de reproducció humana assistida en la qual els ovòcits de la dona s'obtenen dels ovaris prèviament estimulats amb tractament hormonal que es fecunden al laboratori amb espermatozoides de la parella masculina per generar embrions que, un cop es desenvolupen correctament, es poden transferir a l'úter de la pacient o bé criopreservar-se.FIV

La FIV està indicada en els següents casos:

• Factor tubàric (trompes de Fal·lopi obstruïdes)
• Esterilitat d'origen desconegut
• Fallida en les inseminacions prèvies: esterilitat de causa desconeguda
• Factor masculí sever: alteracions del seminograma
• Alteració genètica que faci necessari un diagnòstic genètic preimplantacional
• Alguns casos severs d'ovaris polimicroquístics

Etapes de la Fecundació In Vitro (FIV)

1. Estimulació de l'ovulació

La dona se sotmet a estimulació hormonal dels ovaris per aconseguir la maduració dels ovòcits. Existeixen diferents protocols d'estimulació de l'ovulació que s'han d'indicar en funció de la causa de l'esterilitat, el perfil hormonal i l'edat de la pacient. Així mateix, la dosi dels fàrmacs s'ajusta també al perfil individual de cada pacient.

El tractament es presenta en la majoria els casos en forma d'injeccions que s'administren per via subcutània per la pròpia pacient. És important disposar d'un bon nombre d'ovòcits, ja que no tots seran fecundats i per donar un bon nombre d'embrions de bona qualitat.

En el transcurs del procés d'estimulació de l'ovulació s'efectuen controls ecogràfics i anàlisis de monitorització del cicle per assegurar una bona resposta en la quantitat i qualitat d'òvuls que s'obtindran. Aquesta etapa sol tenir una durada màxima d'uns 15 dies.

La medicació d'estimulació de l'ovulació no té efectes secundaris rellevants per a la pacient. Tot i això, es pot tenir sensació de retenció de líquids i/o discretes molèsties abdominals. Com a riscos que s'han de tenir en compte, bàsicament, s'ha de considerar la hiperestimulació ovàrica.

2. Punció ovàrica ecoguiada

ovocito

Un cop madurats els òvuls en els ovaris, s'ha de procedir a la seva extracció per poder fecundar-los al laboratori. Per això es porta a terme la punció fol•licular ecoguiada. Es realitza amb sedació, per la qual cosa és indolora.

La durada de la punció fol•licular acostuma a ser de 20 minuts aproximadament. Es porta a terme en una àrea quirúrgica amb la col•laboració del ginecòleg que la realitza, un anestesista, una infermera i els biòlegs que recolliran els ovòcits.

Els ovòcits s'aspiren dels ovaris i es transporten al laboratori en el seu propi líquid fol•licular. Després de la punció, la pacient es queda un temps recuperant-se de l'anestèsia i seguidament es pot desplaçar al seu domicili, on s'aconsella que faci repòs durant la resta de dia.

3. Fecundació

Un cop els ovòcits són al laboratori, es processa la mostra d'espermatozoides que ha lliurat la parella masculina o la mostra de banc de semen en cas que s'utilitzi donant.

Hi ha dues formes de fecundació:

• • La inseminació clàssica, que consisteix en dipositar un nombre determinat d'espermatozoides al costat de cada òvul i la producció de la fecundació de forma espontània.
  • inyeccionLa inseminació amb microinjecció espermàtica (ICSI), indicada en aquells casos de causa masculina o factors femenins que ens facin dubtar de la fecundació. La ICSI consisteix en injectar directament a l'òvul un espermatozoide. Prèviament es "despulla" l'ovòcit de les cèl·lules de la granulosa que l'acompanyen per facilitar la microinjecció i se selecciona un espermatozoide, morfològicament normal, per ser microinjectat.

En els casos en què la parella està vasectomitzada o s'hagi d'obtenir la mostra de semen per biòpsia testicular (TESE), aquesta es porta a terme simultàniament amb l'obtenció d'ovòcits per aportar-la al laboratori i procedir a la fecundació.

Després de la fecundació, els embrions se segueixen al laboratori. Són supervisats pels biòlegs i monitoritzats per assegurar-se el seu correcte desenvolupament en les fases inicials. Es mantenen en incubadores, a temperatura constant, en medis de cultiu adequats per a la seva correcta evolució.

Entre dos i tres dies més tard es procedeix a la seva avaluació i selecció per ser transferits a la pacient i/o vitrificats. No tots es desenvolupen correctament, per la qual cosa alguns interrompen el seu desenvolupament i es descartaran per a la transferència.

En alguns casos, per diferents motius, es considera indicat allargar el cultiu dels embrions fins a una fase més avançada del desenvolupament, denominat "Blastocist" i es transferirà el dia 5è o 6è de desenvolupament.

4. Transferència embrionària

celulas2

La pacient, que des del dia de la punció fol·licular està en tractament amb progesterona per afavorir la capacitat d'implantació de l'embrió de l'úter, acudeix al centre de reproducció en el qual es col·locaran un o dos embrions a l'úter.

La tècnica de transferència és molt senzilla. Es porta a terme sense anestèsia perquè no és dolorosa i sota control ecogràfic (ecografia via abdominal). Es col·loca un fi catèter a través de la vagina que diposita els embrions en un lloc concret dins l'úter on és idònia la implantació.

Després de la transferència, els biòlegs procediran a vitrificar aquells embrions sobrants. La pacient es queda en repòs durant una estona al centre i es trasllada a casa seva, on es recomana repòs durant la resta de dia.

Els dies següents a la transferència, i fins a la prova d'embaràs que es porta a terme 13 dies més tard, és aconsellable no fer exercici físic intens. Per a la prova d'embaràs només s'ha d'acudir al centre el dia acordat per realitzar una determinació en sang de β-HCG i unes hores més tard se li comunica el resultat.