Inseminació artificial

Tècnica de reproducció assistida que consisteix en dipositar els espermatozoides seleccionats a l'úter, coincidint amb l'ovulació, amb l'objectiu de reduir el trajecte que han de recórrer fins a trobar-se amb l'òvul a les trompes.

Què és la inseminació intrauterina?

LIartificialIartificiala inseminació intrauterina o artificial és una tècnica de reproducció assistida que consisteix en dipositar els espermatozoides seleccionats a l'úter, coincidint amb l'ovulació, amb l'objectiu de reduir el trajecte que han de recórrer fins a trobar-se amb l'òvul a les trompes.

Si els espermatozoides utilitzats són de la parella, parlem d'Inseminació Artificial Conjugal (IAC).

Si els espermatozoides són d'un donant, parlem d'Inseminació Artificial de Donant (IAD).

Quines són les probabilitats d'èxit del tractament?

La taxa d'èxit en la Inseminació Artificial Conjugal (IAC) és al voltant del 20% per cicle, mentre que en la Inseminació Artificial de Donant (IAD) se situa prop del 25% per cicle de tractament.

Iartificial2Iartificial2

S'ha de tenir en compte que l'èxit de la inseminació depenent de dos factors determinants: l'edat de la dona i la qualitat del semen.

Si després de 3 cicles d'inseminació no s'aconsegueix l'embaràs, pot ser recomanable passar a tècniques més complexes com la Fecundació In Vitro (FIV).

El cicle d'inseminació consta de tres fases:

Estimulació de l'ovulació

L'estimulació de l'ovulació té com objectiu assegurar la correcta avaluació d'un fol·licle a l'ovari i permet controlar el cicle de tal manera que facilita la sincronització amb la inseminació per fer-les coincidir en el temps.

Les hormones s'injecten per via subcutània i s'administren a dosis baixes per evitar el creixement de més d'un fol·licle, intentant evitar, així, l'embaràs múltiple.

També es controla la resposta a l'estimulació de l'ovulació amb controls ecogràfics i analítics. Quan es considera suficient s'administra una altra hormona que desencadena l'ovulació unes hores més tard i es programa la inseminació en aquest moment. Aquesta fase dura entre 7 i 14 dies.

Preparació del semen en el laboratorreparación del semen en el laboratorio

El dia de la inseminació l'home lliura una mostra de semen que es prepara en el laboratori per selecciones els millors espermatozoides, els quals es carreguen en un petit volum de mig de cultiu en una cànula especial per a inseminació intrauterina. D'aquesta manera s'eliminen els espermatozoides morts i altres restes cel·lulars de semen inicial.

En el cas d'utilitzar semen de donant, senzillament es descongela la mostra seleccionada i es prepara com una mostra fresca.

Inseminació

Per a la inseminació pròpiament, realitzada a la consulta mèdica, s'utilitza una cànula amb la mostra seleccionada que s'introdueix a l'úter i s'injecta. És un procés senzill que no produeix dolor, motiu pel qual no necessita anestèsia.

Després de la inseminació s'indica a la pacient l'administració de progesterona, un òvul de 200mg., via vaginal, per assegurar una bona receptivitat endometrial. Aquest tractament es manté 14 dies fins la prova d'embaràs en sang o 17 si la prova és en orina.

En quins pacients està indicada la inseminació?

Les indicacions són diferents per a la IAC i la IAD.

La Inseminació Artificial Conjugal (IAC) està indicada en les següents situacions:

  • Quan la qualitat de semen de l'home està lleugerament per sota de la normalitat (factor masculí lleu)
  • Quan la dona no ovula correctament (factor ovulatori)

La Inseminació Artificial de Donant (IAD) està recomanada:

  • Quan el semen és de baixa o molt mala qualitat (factor masculí greu)
  • Quan l'home és portador de malalties hereditàries
  • Quan la dona no té parella masculina

El requisit previ per a ambdós tipus d'inseminació és que la dona tingui les trompes permeables per permetre la trobada dels espermatozoides amb l'òvul.

Com és el procés de preparació del semen?

La preparació del semen consisteix en la separació dels millors espermatozoides de la resta del que s'ha ejaculat (plasma seminal, cèl·lules i espermatozoides immòbils, lents o morts) de forma eficient i del manteniment de la capacitat fecundant dels espermatozoides.

En funció de la qualitat de la mostra de semen, el personal del laboratori escull la tècnica de preparació més adequada i, finalment, la població seleccionada d'espermatozoides es concentra en un petit volum que es carrega a la cànula.

La durada del procés en el laboratori és d'unes 2-3 hores.

Quins riscos implica per a la pacient?

Els principals riscos de la inseminació són: embaràs múltiple, embaràs ectòpic i la síndrome d'hiperestimulació ovàrica.

  • En l'embaràs múltiple, a causa de l'estimulació dels ovaris, creix més d'un fol·licle. El 88% de les gestacions després de la inseminació intrauterina són gestacions úniques, l'11% són gestacions geminat i el risc de trigèmins és molt baix (0,5%, segons les dades de registre de 2010 de la Societat Espanyola de Fertilitat).
  • L'embaràs ectòpic es produeix quan l'embrió s'implanta fora de l'úter, habitualment a les trompes. La seva incidència és de l'1,7% (segons les dades de registre de 2010 de la Societat Espanyola de Fertilitat).
  • La síndrome d'hiperestimulació ovàrica és deguda a una resposta excessiva de l'ovari a la medicació, un gran creixement de fol·licles i l'augment de la mida de l'ovari. La seva incidència és molt baixa, menor al 0,1% (segons les dades del registre de 2010 de la Societat Espanyola de Fertilitat)

És possible evitar el risc d'embaràs múltiple?

El risc d'embaràs múltiple es pot reduir al mínim amb el control exhaustiu del creixement dels fol·licles a l'ovari. Si el nombre de fol·licles és superior al que es recomana, s'hauria de cancel·lar la inseminació i en un proper cicle estimular l'ovari amb dosis hormonals inferiors a les del cicle anterior.