OBESIDAD CPN Teknon

Definida per un Índex de Massa Corporal (IMC=peso/altura2) >30 Kg/m² , l'obesitat és una malaltia metabòlica, crònica, recidivant, i d'origen complex. La seva prevalença supera el 30% en pràcticament tothom i té una elevada mortalitat, especialment en edats avançades. Això es deu en part al risc cardiovascular que comporta (hipertensió arterial, diabetis mellitus, hipercolesterolèmia, síndrome d'apnees del son són malalties sovint associades a l'obesitat, són les anomenades "comorbiditats") i també a una major freqüència d'alguns càncers (còlon, endometri).

Els nous tractaments farmacològics per al tractament de l'obesitat

Fa uns anys es van descobrir unes hormones (GLP1) que sintetitzem en l'intestí prim (jejú, ili) i que són capaços de regular el nostre apetit des del sistema nerviós central (hipotàlem) i també la capacitat de secreció del nostre pàncrees (insulina i glucagó) controlant així el metabolisme de la glucosa. És per això que, inicialment, van ser pensades per al tractament de la diabetis mellitus tipus 2. No obstant això, la seva principal eficàcia és la reducció de pes. Així van néixer els nous tractaments per a l'obesitat tan de moda en aquest moment: el grup terapèutic anomenats "agonistes dels receptors GLP1"

Les tres molècules que existeixen comercialitzades a Espanya en aquest moment són:

1. Liraglutida (Saxenda): injectada i dosis diària (3 mg dosi màxima).
2. Semaglutida (Wegovy): injectada a dosis setmanal (2.4 mg dosi màxima).
3. Tirzepatida (Mounjaro): injectada a dosi setmanal (15 mg dosi màxima).

En el cas particular de Tirzepatida no sols actua controlant l'apetit i modificant el metabolisme de la glucosa, sinó que també actua sobre els receptors GIP que són presents en les cèl·lules grasses pròpiament (adipòcits). Potser per això és el fàrmac amb major potència dels tres, malgrat que a Espanya encara no tenim experiència en el seu ús.

Els tres fàrmacs han d'autoinjectar-se de forma subcutània (com la insulina), augmentant la dosi progressiva i mensualment fins a arribar a les dosis màximes per a cada fàrmac, que són en principi les estudiades per a ser més efectives per a la pèrdua de pes.

Segons la molècula utilitzada, la dosi i el temps de tractament, les pèrdues de pes poden arribar a ser de fins a un 26%, xifres de pèrdua de pes que ens acosten als valors obtinguts amb la cirurgia bariàtrica. No obstant això, aquesta pèrdua de pes no és únicament de greix, també hi ha pèrdua de massa muscular (sarcopènia), especialment en dones postmenopàusiques. Per això, és essencial fer una dieta correcta (incrementant la quantitat de proteïna) i exercici físic de força, per a no perdre massa muscular.

La importància de l'acompanyament professional

Cal destacar la presència d'efectes adversos. Els més freqüents són: sensació nauseosa a l'inici del tractament o en els successius augments de dosis (cal dir que en el cas de Tirzepatide l'efecte GIP sembla disminuir aquest efecte secundari), el restrenyiment o les diarrees (a vegades s'alternen les 2 situacions) i, en alguns casos, uns rots pudents bastant incòmodes per al pacient. Això es deu a l'alentiment del trànsit gastrointestinal provocat pel GLP1.

Aquí novament és fonamental el correcte assessorament nutricional. Una dieta, poc flatulenta, baixa en sucres refinats, greixos saturats i en picants, ajudarà a reduir les molèsties digestives.

Els efectes secundaris més greus (i molt poc freqüents) serien la pancreatitis, motiu pel qual es contraindica l'ús de GLP1 si existeixen antecedents d'afectació pancreàtica, i es monitoren sempre els nivells de lipasa a la sang dels pacients tractats. Tampoc es recomana el seu ús en cas de tenir antecedents de carcinoma medul·lar de tiroide, una forma poc comuna de càncer diferenciat de tiroide. És per això que el tractament deu sempre anar controlat per un professional expert en el seu maneig.

Des del punt de vista cardiovascular, són fàrmacs extraordinàriament protectors. Milloren el control glucèmic, millora la tensió arterial (fins i tot a vegades provocant hipotensions) així com les xifres de colesterol i triglicèrids. Recentment, també s'han descrit millores en la funció renal.

Es tracta, per tant, de fàrmacs molt eficaços i amb un perfil de seguretat elevat. Però el seu ús ha de ser controlat per un equip veritablement multidisciplinari en el qual s'abordin de forma programada la part nutricional, els aspectes psicològics/ motivacionals i la promoció de l'exercici físic. Sense ells, el tractament exclusivament farmacològic no tindrà la mateixa eficàcia i menys des d'una perspectiva de tractament crònic, "per a tota la vida", que al pacient tant li costa acceptar i que està a la base del freqüent guany de pes.

Teknon-banner-blog-CATEste enlace se abrirá en una ventana nueva

CPEN. Endocrinologia i nutrició

Fundat fa 25 anys, CPEN s'ha consolidat com un referent en el camp de l'Endocrinologia i Nutrició. Ofereix una atenció integral i d'excel·lència i disposa d'un equip multidisciplinari de 28 professionals, incloent-hi endocrinòlegs, pediatres, nutricionistes, educadors en diabetis, psicòlegs, preparadors físics i ecografistes, distribuïts en quatre centres mèdics.

Dr.-Gerardo-Aguilar	Sonia-March	Dr.-Guillem-Cuatrecasas
Endocrinòleg especialista en Obesitat, dislipèmia i diabetis	Gda. Sònia March Dietètica i Nutrició Coordinadora Àrea de Nutrició CPEN	Dr. Guillem Cuatrecasas Endocrinòleg d'adults Coordinador de CPEN