Castro Domínguez Francisco

La síndrome subacromial és un trastorn comú de l'espatlla caracteritzada per la compressió de les estructures dins de l'espai subacromial, cosa que provoca dolor i deteriorament funcional.

Diagnòstic:

L'avaluació clínica és crucial i inclou una anamnesi exhaustiva per comprendre l'inici, la durada i els factors que exacerben els símptomes.

L'examen físic se centra a avaluar l'amplitud de moviment, força, estabilitat i maniobres provocatives de l'espatlla. Les proves comunes inclouen la prova de Neer, la prova de Hawkins-Kennedy i la prova de l'arc dolorós.

Estudis d'imatge:

Les radiografies poden revelar signes d'anomalies òssies, com esperons acromials o artrosi.

L'ecografia proporciona imatges en temps real i pot ser útil per a avaluacions dinàmiques del pinçament durant el moviment de l'espatlla.

Les imatges per ressonància magnètica són útils per avaluar les estructures dels teixits tous, inclosos els tendons del maniguet rotador, la bossa subacromial i possibles esquinçaments.

Fenotips:

Pinçament extern: compressió mecànica dels tendons del maniguet rotador i la bossa subacromial entre l'acromion i el cap humeral durant l'elevació del braç.

Pinçament intern: compressió dels tendons del maniguet rotador, particularment la cara posterior, entre el cap humeral i la cavitat glenoidea durant certes posicions.

Pinçament primari: factors estructurals que contribueixen al pinçament, com a variacions de la forma de l'acromial o osteòfits.

Pinçament secundari: relacionat amb factors com la inestabilitat de l'espatlla, els desequilibris musculars o la discinèsia escapular que alteren la biomecànica normal de l'espatlla.

Tractament:

Tractament conservador:

L'evitació temporal d'activitats que provoquin símptomes és important amb vista a una recuperació a temps.

La fisioteràpia emfatitza l'enfortiment del maniguet rotador i els estabilitzadors escapulars, l'estirament i la correcció de patrons de moviment defectuosos. Les intervencions biomecàniques per abordar els desequilibris musculars i optimitzar la mecànica de l'espatlla solen ajudar a la recuperació.

Els medicaments antiinflamatoris no esteroides (AINE) s'utilitzen per alleujar el dolor i reduir la inflamació.

Les injeccions de corticosteroides es poden considerar (intraarticulars o subacromials) per alleujar el dolor a curt termini i reduir la inflamació.

L'acromioplàstia (cirurgia) es pot considerar per a la descompressió subacromial en casos refractaris per tal de crear més espai i alleujar el pinçament.

Pronòstic:

Bona part dels pacients amb síndrome subacromial responen bé als tractaments conservadors, especialment quan s'inicien d'hora.

El pronòstic es pot veure influenciat per factors com la gravetat del pinçament, la presència d'anomalies estructurals, el compliment del pacient amb la rehabilitació i l'eficàcia de les intervencions biomecàniques.

Els resultats quirúrgics són generalment positius, amb millorança en els símptomes i la funció. Tot i això, l'èxit pot variar i una avaluació preoperatòria exhaustiva és crucial per identificar els candidats adequats.