Colomé Calafí Maria

El pacient començarà a notar una millora en la respiració un cop li siguin retirats els tamponaments nasals. Malgrat tot i a causa de coàguls i inflamació en l'interior de les foses nasals, aquesta millora s'anirà percebent millor amb el pas dels dies i de les setmanes.
Amb la tècnica quirúrgica emprada i la medicació prescrita, és habitual que el pacient no tingui excessives molèsties ni dolors forts a la cara ni al cap. Les molèsties provenen, més aviat, del fet de tenir taponat el nas. És possible que es percebi una sensació de tibantor dintre del nas, que desapareixerà en el curs dels dies següents. També és possible que percebi molèsties a la gola, derivades d'haver tingut tamponat el nas i de les manipulacions anestèsiques i quirúrgiques, que remeten en pocs dies.
Durant les setmanes següents a la intervenció, el pacient pot tenir mucositats abundants o més espesses o seques del que és habitual.
Els dies posteriors a la intervenció és freqüent que es produeixi un petit sagnat ocasional pel nas. Solen cedir espontàniament o mitjançant un petit tap de cotó impregnat d'aigua oxigenada.
Se sol observar algun grau de febreta i malestar general en els dies posteriors a la intervenció. En rares ocasions es presenta febre, que pot indicar l'existència d'infecció en els sinus paranasals (sinusitis) o en les regions intervingudes, que precisarà tractament, cosa que s'haurà de comunicar al metge.
Alguns pacients poden notar episodis transitoris de pèrdua de l'olfacte i/o de llàgrimes excessives. Normalment cedeixen un cop retirats els taps.
Les foses nasals són cavitats estretes que estan entapissades per una mucosa molt sensible. A causa de la malaltia, de la pròpia intervenció, dels tamponaments o de les cures postoperatòries es poden formar sinèquies, una espècie de cicatrius que creuen l'espai de la fosa nasal i que poden provocar dificultats respiratòries o molèsties. La solució és senzilla, seccionant-les, cosa que es pot fer en la mateixa consulta o en el quiròfan.
En el postoperatori es pot aplicar un tractament homeopàtic per disminuir la inflamació, el dolor, el sagnat i els hematomes propis de la intervenció, remeis que ajuden a recuperar la força de l'organisme, que millorin el drenatge limfàtic, la cicatrització de les ferides si ha calgut fer una incisió externa. També es poden aplicar remeis homeopàtics per afavorir el drenatge de les mucositats i els coàguls, i al final del procés, podem utilitzar remeis que ajudin al procés de regeneració de les mucoses i els teixits implicats en la intervenció.
Un cop recuperat de la intervenció quirúrgica es prescriu un tractament de fons per evitar recidives si el procés pel qual ha estat intervingut tendeix a reproduir-se.

Medicina tradicional xinesa
La medicina tradicional xinesa aporta uns protocols d'actuació tant per als preoperatoris com els postoperatoris molt interessants i efectius, reduint ràpidament qualsevol molèstia derivada de la intervenció i accelerant significativament els processos de curació.
S'haurà de tenir en compte que els pacients que pateixen malalties nasals de llarga evolució presenten un cert grau d'atròfia en la seva mucosa nasal. Pot ocórrer que, en algun cas després de la intervenció no trobin la millora esperada. En aquestes situacions sí que es produeix una millora del pas de l'aire pel nas, però el pacient no és capaç de percebre-la per aquesta atròfia. Igualment s'haurà de tenir en compte que la cirurgia pretén solucionar un problema orgànic concret i que poden coexistir processos que precisaran de tractaments addicionals i que són responsables d'algunes situacions en les que no s'experimenta la millora esperada. Amb la cirurgia endoscòpica podem abordar des de petites lesions o alteracions anatòmiques de les foses nasals, fins a grans tumors expansius.
És important realitzar el Taller d'oxigenació per adquirir les tècniques i l'entrenament necessari que condueixen a refer els hàbits de la respiració nasal i a millorar-ne el control.