Colomé Calafí Maria
L'envà nasal és una paret que separa les dues foses nasals i està formada per cartílags i ossos. Les alteracions en la forma i en el creixement de l'envà nasal poden ser d'origen congènit, desenvolupar-se durant el creixement o aparèixer com a conseqüència d'un traumatisme. Els símptomes principals que apareixen són: dificultat de respirar pel nas, dolors a la cara i al cap, la sensació de sequedat nasal, l'alteració de la mucositat nasal i l'afavoriment del sagnat nasal.
La dificultat de respirar pel nas, obliga al pacient a respirar per la boca, en especial durant la nit o quan dorm, propiciant altres símptomes com la sequedat de boca, els roncs, síndrome d'apnea obstructiva durant el son, faringitis i espesseïment de les secrecions de la gola, i afavoriment de la sinusitis.
La Septoplàstia és una intervenció quirúrgica destinada a corregir la deformitat de l'envà nasal o reconstruir-lo i, en principi, té una finalitat funcional però, en ocasions, es pot practicar conjuntament amb la Rinoplàstia o altres tipus de cirurgia, com la de cornets o de la vàlvula nasal.
- Com es realitza la intervenció?
La intervenció es realitza en el quiròfan amb anestèsia general o amb anestèsia local i sedació, sempre amb l'assistència d'un anestesista, i és necessària l'estada en clínica d'unes quantes hores després de la intervenció. En alguns casos la intervenció es pot practicar només amb anestèsia local. És habitual que després de la intervenció, al pacient se li posi un tamponament nasal amb unes petites esponges durant un mínim de 24 hores.
La cirurgia es practica per l'interior de les foses nasals, sense cicatrius externes visibles. Depenent de la magnitud de les desviacions, el cirurgià corregirà o extirparà més o menys quantitat d'elements alterats. Alguns pacients necessitaran que se'ls practiqui una Septoplàstia com a pas previ que faciliti la visió i manipulació instrumental en una actuació quirúrgica més àmplia sobre altres estructures de l'interior del nas o dels sinus paranasals.
És possible que la desviació de l'envà nasal representi el signe més evident de la malaltia nasal i que coexisteixin altres malalties que produeixin símptomes similars, com al·lèrgia o rinitis de qualsevol causa, i que no poden diagnosticar-se amb més precisió fins després de la intervenció. En aquests casos la millora que proporciona la Septoplàstia pot ser inferior a les expectatives del pacient. - Quins són els riscos i les possibles complicacions?
Qualsevol procés quirúrgic, i la Septoplàstia ho és, que requereix algun tipus d'anestèsia, no està exempt de risc. La tècnica anestèsica a utilitzar, així com els seus riscos i possibles complicacions li seran informats pel seu especialista en Anestesiologia i Reanimació. S'ha de tenir en compte que qualsevol acte quirúrgic té un risc pel pacient, per la qual cosa és imprescindible informar al metge de totes les dades d'interès que puguin incrementar el risc. Afortunadament, quan la Septoplàstia es practica de forma qualificada, les complicacions són molt poc freqüents i s'han de valorar en front als beneficis que se n'obtindrà. No obstant això, sempre hi ha la possibilitat que hi hagi complicacions, com infeccions, inflor excessiva, sagnat, retards en la cicatrització, reaccions al·lèrgiques o reaccions a l'anestèsia. El risc es pot reduir al mínim seguint fidelment les indicacions del seu cirurgià, tant abans com després de la intervenció.
- Com és el postoperatori?
El pacient haurà d'observar un repòs relatiu durant els 7 dies posteriors a la intervenció, sense fer treballs o tasques que requereixin un esforç físic, durant 3 – 4 setmanes, encara que siguin petits. Tampoc podrà sotmetre's a canvis sobtats de pressió, i haurà d'evitar viatjar en avió, pujar ports de muntanya i activitats similars, abans de 3 setmanes.
Podrà realitzar la seva higiene personal habitual tenint cura de no mullar-se l'interior del nas o el tamponament mentre estigui col·locat.
El pacient començarà a notar una millora en la respiració un cop li siguin retirats els tamponaments nasals. Malgrat tot i a causa de coàguls i inflamació en l'interior de les foses nasals, aquesta millora s'anirà percebent millor amb el pas dels dies i de les setmanes.
Amb la tècnica quirúrgica emprada i la medicació prescrita, és habitual que el pacient no tingui excessives molèsties ni dolors forts a la cara ni al cap. Les molèsties provenen, més aviat, del fet de tenir taponat el nas.
Els dies posteriors a la intervenció és freqüent que es produeixi un petit sagnat ocasional pel nas. Solen cedir espontàniament o mitjançant un petit tap de cotó impregnat d'aigua oxigenada. Alguns pacients poden notar episodis transitoris de pèrdua de l'olfacte i/o de llàgrimes excessives. Normalment cedeixen un cop retirats els taps, i excepcionalment poden durar més.
Com a conseqüència de l'eliminació de grans desviacions o per dificultoses manipulacions en l'interior del nas pot resultar, com a seqüela, una perforació de l'envà nasal. Les seves repercussions solen ser imperceptibles per al pacient, si bé, a vegades, provoquen soroll al respirar i la formació de crostes. En aquest cas és possible que s'arribi a plantejar una nova intervenció per a la seva correcció tenint en compte que la cicatrització definitiva de les estructures operades no es produeix fins als sis o divuit mesos després de la intervenció.
És habitual que es produeixi una petita inflamació del llavi superior així com una sensació de tenir les dents superiors de "suro", molèsties que desapareixen en unes hores o en pocs dies.
En el postoperatori es pot aplicar un tractament homeopàtic per disminuir la inflamació, el dolor, el sagnat i els hematomes propis de la intervenció, remeis que ajuden a recuperar la força de l'organisme, que millorin el drenatge limfàtic, la cicatrització de les ferides si ha calgut fer una incisió externa. També es poden aplicar remeis homeopàtics per afavorir el drenatge de les mucositats i els coàguls, i al final del procés, podem utilitzar remeis que ajudin al procés de regeneració de les mucoses i els teixits implicats en la intervenció.
Un cop recuperat de la intervenció quirúrgica es prescriu un tractament de fons per evitar recidives si el procés pel qual ha estat intervingut tendeix a reproduir-se.
Determinats pacients i a causa de la naturalesa de la pell, creen el que anomenem fibrosi cicatricial, que no és més que un enduriment del teixit del nas, després d'una cirurgia. L'acupuntura millora ràpidament els processos fibrosants del teixit nasal. - Medicina Tradicional Xinesa i Acupuntura
La medicina tradicional xinesa aporta uns protocols d'actuació tant per als preoperatoris com els postoperatoris molt interessants i efectius, reduint ràpidament qualsevol molèstia derivada de la intervenció i accelerant significativament els processos de curació.
Acupuntura
En la cirurgia nasal, tant funcional com estètica, l'aplicació de l'acupuntura resulta important pels tractaments preoperatori i postoperatori per reduir l'edema i l'hematoma, i reduint de manera considerable l'ansietat del pacient, accelerant el procés de recuperació de forma notable.
No hem d'oblidar el gran poder de l'acupuntura per reduir el dolor i la inflamació.
S'haurà de tenir en compte que els pacients que pateixen insuficiència respiratòria nasal de llarga evolució presenten un cert grau d'atròfia en la seva mucosa nasal. pot ocórrer que, en algun cas després de la intervenció no trobin la millora esperada. En aquestes situacions sí que es produeix una millora del pas de l'aire pel nas, però el pacient no és capaç de percebre-la per aquesta atròfia. També s'haurà de tenir en compte que la desviació de l'envà nasal és només un els factors que condicionen la mala respiració del pacient, i que poden coexistir altres processos com al·lèrgia o altres causes de rinitis que precisaran tractaments addicionals i que són responsables d'algunes situacions en las que no s'experimenta la millora esperada.És important realitzar el Taller d'oxigenació per adquirir les tècniques i l'entrenament necessari que condueixen a refer els hàbits de la respiració nasal i a millorar-ne el control.
Matí | Tarda | |
---|---|---|
Dijous | - | 15.00 - 20.00 h |