Colomé Calafí Maria

Què provoquen les angines?

Les angines són un símptoma d'un ventall de diversos trastorns mèdics. Les infeccions causen la majoria de les angines, que solen ser contagioses. Les infeccions estan provocades per virus, com la grip, el refredat comú, la mononucleosis, o per bacteris com l'estreptococ, el micoplasma o l'hemofilus.

La diferència més important entre els virus i els bacteris és que el bacteri respon bé davant dels antibiòtics, mentre que el virus no.

• Virus: Moltes angines van acompanyades de febre i refredat. Quan el nas raja, i hi ha un malestar generalitzat, probablement les causa un virus. Es contagien molt ràpidament entre la comunitat que es freqüenta, especialment al hivern. El cos reacciona i es cura sol de les infeccions per virus creant anticossos que destrueixen el virus, un procés que dura aproximadament una setmana.

Existeix una infecció viral especial, que dura molt més d'una setmana en curar-se. És la mononucleosi. Aquest virus s'allotja en el sistema limfàtic causant una inflamació massiva de les amígdales, amb aparició de pus. Aquest pus s'empassa amb el menjar o amb la saliva creant serioses dificultats al deglutir i pot afectar al fetge, provocant una icterícia. Deixa una fatiga extrema i pot durar sis setmanes o més.

La mononucleosi pot crear problemes severs en un adolescent o un adult, i no és tant severa en un infant. Com que es transmet per mitjà de la saliva se l'anomena la "malaltia del petó", però el cert és que es pot transmetre amb molta facilitat quan es comparteixen tovallons i utensilis de menjar.

• Bacteri: Les infeccions a la faringe són causades per l'estreptococ. Aquesta infecció pot causar danys a les vàlvules del cor (febre reumàtica) i als ronyons (nefritis). Les infeccions per estreptococ poden també causar la febre escarlata, amigdalitis, pneumònia, sinusitis, i infeccions a l'orella.

Per prevenir aquestes possibles complicacions el tractament adequat són els antibiòtics. L'estreptococ no sempre es detecta fàcilment per exploració, i el metge pot recomanar un cultiu.

L'amigdalitis és una infecció del teixit de les amígdales que hi ha a cada costat de la part posterior del coll. En els primers dos o tres anys de vida d'un infant, aquests teixits "capten" les infeccions i ajuden a crear els seu propi sistema immunitari (anticossos). Unes amígdales sanes no retenen la infecció. Freqüents infeccions de les amígdales poden suggerir que la infecció no ha estat curada del tot entre cada episodi. Un estudi mèdic ha demostrat que els nens que pateixen freqüents episodis d'amigdalitis (3 o 4 vegades cada any i durant diversos anys) han millorat la seva salut després d'extirpar-los quirúrgicament les amígdales.

Les lesions a les amígdales no sempre són benignes, i poden encobrir altres patologies com limfoma, leucèmia, càncer d'amígdales, etc., que cal diagnosticar amb precisió.

Les infeccions al nas i als sinus poden causar també mal de coll ja que les mucositats del nas passen al coll i porten amb elles la infecció. Les obstruccions nasals fan que l'aire que es respiri no es filtri bé i que aquest aire sigui sec, brut i fred, cosa que pot provocar l'amigdalitis.

La infecció més perillosa és l'epiglotitis, causada per un bacteri que infecta una part de la laringe i causa una inflamació que tanca la via respiratòria. Aquesta infecció requereix un tractament d'urgència. S'ha de sospitar que hi pot haver epiglotitis quan la deglució és extremadament dolorosa, quan la parla és apagada i quan la respiració esdevé dificultosa.

• Al·lèrgia: La febre del fenc i les al·lèrgies poden produir una irritació al coll durant un atac d'al·lèrgia similar a l'obstrucció, picor al nas, esternuts i goteig nasal. Els mateixos pol·lens i substàncies que irriten el nas quan són inhalats poden també irritar el coll. La caspa dels gats i dels gossos i la pols de la casa poden causar problemes al coll a les persones que són al·lèrgiques a aquests agents.
• Irritació: Durant els mesos d'hivern, l'aire calent i sec de les calefaccions pot crear mal de coll recurrent, especialment al matí. Normalment, aquest trastorn passa humidificant l'aire de l'habitació.

Una causa ocasional del mal de coll matinal és el reflux, o la regurgitació del àcid de l'estómac que arriba al coll i és extremadament irritant. Es pot evitar elevant el matalàs del llit amb un coixí de manera que el cap estigui més elevat, uns 15 cm. per sobre dels peus. També s'ha d'evitar menjar i beure una hora o dues abans d'anar a dormir. Els antiàcids poden ajudar a evitar el reflux. Si amb tot això no millora, visiti el seu metge.

La pol·lució industrial i els contaminants químics en el aire poden irritar el nas i el coll, però més irritant que tot això, és el fum del tabac. Moltes persones no ho poden tolerar perquè són al·lèrgiques o hipersensibles a aquestes substàncies. Altres irritants són els ambients carregats de fum de tabac, les begudes alcohòliques i els aliments especiats.

Una persona que força la seva veu, en actes esportius, per exemple, no només li produeix mal de coll per forçar en excés la seva musculatura, sinó també pel tractament brutal al que se sotmeten les cordes vocals. Els comunicadors experts, i els cantants aprenen a produir veus potents amb respiracions profundes i usant el tòrax i el músculs abdominals. Aquest aprenentatge s'imparteix en els cursos-taller d'oxigenació a Clínica Rinològica.

• Tumors: Els tumors del coll, la llengua, i la laringe s'associen, però no sempre, amb l'ús del tabac i l'alcohol durant molt de temps. El mal de coll i la dificultat de deglutir, a vegades amb dolor que irradia cap a l'orella, poden ser símptomes d'un possible tumor. Altres símptomes importants són les alteracions de la veu, un bony al coll, pèrdues de pes inexplicables o restes de sang a la saliva o en l'esput.

Com puc automedicar-me pel mal de coll?

Un mal de coll suau associat amb un refredat o símptomes gripals, es pot fer més suportable amb els remeis següents:

• Incrementar la ingesta de líquids (Te o llet calenta amb mel és un remei casolà que pot anar molt bé)
• Usi un humidificant a la seva habitació
• Faci gargarismes amb aigua salada calenta, o aigua de farigola amb mel i llimona, diversos cops al dia.
• Si persisteixen les molèsties, visiti al seu metge.
• Considerar la medicina homeopàtica com a teràpia complementària per a determinades patologies.

Quan hauria de visitar al metge?

Si un mal de coll sever persisteix més enllà de 5 o 7 dies, la durada d'un refredat, i no està associat a un procés al·lèrgic o irritació evitable, hauria de visitar el metge. Els símptomes següents l'haurien d'alertar per visitar al seu metge:

• Mal de coll sever i prolongat
• Dificultat per respirar
• Dificultat en deglutir
• Dificultat per obrir la boca
• Dolor articular
• Mal d'orella
• Erupció cutània
• Febre
• Sang a la saliva o en l'esput
• Mal de coll recurrent y freqüent
• Bony al coll
• Canvis en la veu en les darreres dues setmanes

Quan hauria de prendre antibiòtics?

Els antibiòtics són uns medicaments que maten o deterioren els bacteris. La penicil·lina, l'eritromicina i altres es prescriuen quan el metge sospita que hi ha una infecció per estreptococs o altres infeccions bacterianes que respondran a l'acció de l'antibiòtic. No obstant això, hi ha un gran nombre d'infeccions bacterianes que no responen a la penicil·lina, i requereixen altres tipus d'antibiòtics. Els antibiòtics no curen les infeccions virals, però, a vegades, es donen per evitar sobreinfeccions bacterianes. Quan una infecció combinada es presenta, l'ús d'antibiòtics esdevé necessari.

Què passa si el meu cultiu és negatiu?

Els cultius de estreptococs només serveixen per detectar si hi ha infecció per estreptococ. Moltes altres infeccions, bacterianes i virals, poden presentar cultius negatius i algunes vegades la infecció és per estreptococs. Si el cultiu és negatiu, el seu metge prendrà la decisió pel tractament segons la severitat dels seus símptomes i l'aparença del seu coll basada en l'exploració. Mai s'ha d'interrompre una medicació, llevat d'instruccions del seu metge en aquest sentit.

S'han de medicar els altres membres de la meva família?

Si el cultiu d'estreptococ és positiu, molts experts recomanen que es tractin els altres membres de la família, ja que les infeccions per estreptococ són molt contagioses. Altres recomanen tractar només aquells membres de la família amb problemes de coll i fer cultius als altres. Exposi-li al seu metge en quina situació estan els altres membres de la seva família en el cas que vostè estigui infectat. El millor és practicar bons hàbits sanitaris: rentar-se les mans, evitar el contacte físic, no compartir tovallons, tovalloles i utensilis de la persona infectada.