Colomé Calafí Maria

Otorrinolaringologia

Els nostres serveis

Cirurgia de l'orella

L'otoplàstia i la perforació del timpà son les intervencions més freqüents.

Sol·licitud de visita

Nom

Cognom

Data de naixement

Telèfon

E-mail

Horari de contacte

Motiu de la consulta

Com ens ha conegut?

Companyia d''assegurances

Desitjo rebre informació i novetats de Centro Médico Teknon per e-mail

Entenc i accepto la política de privacitat

Vull rebre notícies i recomanacions de salut dels especialistes de Centre Mèdic Teknon

User Agent

E-mail d''enviament de resultat

titulo

Motiu de la seva consulta

Otoplàstia (Orelles en nansa)

L'otoplàstia és una intervenció quirúrgica que corregeix el pavelló de l'orella que sobresurt més del compte. Molts infants són les víctimes que més pateixen la mofa dels seus companys de col·legi, anomenant-los "Dumbo" o "Micky Mouse". En principi, podríem afirmar que aquests pacients són els candidats a una otoplàstia, però aquests tipus de cirurgia, si bé es pot practicar a qualsevol edat, és preferible fer-la un cop els cartílags de les orelles hagin arribat a desenvolupar-se del tot, cosa que es dóna a partir dels cinc o sis anys d'edat. Per sotmetre's a una intervenció d'otoplàstia és condició necessària tenir bona salut i tenir unes expectatives realistes sobre els resultats de la intervenció.

Quan es considera una otoplàstia, els pares han de confiar en que aquesta intervenció és el millor per als interessos del seu fill. Una actitud positiva davant de la cirurgia és un factor important en qualsevol intervenció de cirurgia estètica facial, però és especialment crític quan el pacient és un infant o un adolescent.

Un cop es decideix la intervenció d'otoplàstia el seu cirurgià l'informarà del procediment a seguir. A través de la història clínica, el seu cirurgià li explicarà el tipus d'anestèsia que aplicarà al pacient. Normalment, en els pacients de curta edat o en els adolescents, s'aconsella anestèsia general. La intervenció, en condicions normals, dura unes 2 hores i no requereix internament en clínica. Els riscos de la intervenció son mínims, i no van més enllà dels possibles riscos de l'anestèsia. No obstant això s'han d'observar els possibles signes d'una infecció o l'aparició d'hematomes en la orella.
Perforació del timpà

Un forat en la membrana auditiva o timpà pot ser el resultat d'una infecció o d'un trauma auditiu. La majoria de perforacions en els infants són la conseqüència d'una infecció. Per sort, en aquests casos, generalment es curen. Els símptomes d'una perforació són el drenatge pel conducte auditiu extern acompanyat algunes vegades de sang i una pèrdua auditiva.

Els pediatres solen detectar les perforacions o els defectes en el timpà. El tractament de primer ordre és l'assecatge de l'orella. Els antibiòtics, les gotes òtiques o les pólvores òtiques es prescriuen a vegades. Després d'algunes setmanes, les perforacions a causa d'infeccions recents, remeten espontàniament i es curen.

Els joves i adults amb una perforació de timpà, generalment noten una pèrdua auditiva. L'entrada d'aigua en la dutxa o practicant la natació pot ser perillós i pot causar vertigen. Amb freqüència, moltes infeccions d'orella estivals relacionades amb la pràctica de la natació o esports nàutics, poden ser un símptoma d'una perforació no detectada. La majoria dels adults amb infeccions d'orella freqüents solen tenir un historial d'infeccions d‘orella durant la seva infància.

Viatjar en avió amb un fort refredat pot provocar una perforació del timpà a causa dels canvis de pressió, sobretot en el moment de l'aterratge. Una sensació de malaltia severa, amb un sagnat d'orella pot ser un símptoma de perforació, requerint atenció mèdica. Els bastons de cotó o altres objectes inserits a l'orella són una causa comú de perforació en adults i especialment, en infants. Amb un tractament local i protegits de l'aigua, la perforació remetrà espontàniament.

Qualsevol perforació de timpà s'ha de protegir totalment de l'entrada d'aigua durant la dutxa o el bany. Taps de cotó amb protecció externa poden ser una bona solució per protegir l'orella.
Tractaments

Miringoplastia

La miringoplastia consiste en reconstruir mediante un injerto, la membrana timpánica perforada. Una vez anestesiada la membrana con un anestésico de contacto el cirujano cortará la superficie con un instrumento adecuado que estimulará la curación de la perforación, y en muchos casos, el tímpano se cerrará. Al mismo tiempo el cirujano colocará una tira en forma de pequeño cilindrode un papel especial en la superficie exterior de la membrana, que hará de matriz que permitirá que la piel crezca por debajo de la membrana. Las perforaciones no siempre se curan con estas técnicas. A veces es necesario aplicar microcirugía para cerrar la perforación. Este tipo de cirugía se llama timpanoplastia. A menudo se realiza ambulatoriamente y permite irse a casa el mismo día de la intervención.

Las perforaciones que hace tiempo que se han producido pueden complicarse con sordera o pérdida auditiva. Las infecciones yla erosión de los huesecillos que rompen la cadena osicular del oído medio, producen la sordera. Una audiometría nos determinará el grado de pérdida. Si no se ha producido la curación y la audición mejora después de la colocación de un injerto, nos indicará que la cadena osicular está intacta. La reconstrucción de la membrana timpánica será el procedimiento curativo, en este caso. A pesar de ello, cuando hay una sordera de hace tiempo y no mejora con el injerto, es muy probable que los huesecillos hayan sido dañados. También, en algunos casos, la perforación es tan grande que no puede ser reparada. En esta situación, y antes de la intervención no hay forma de determinar el estado de la cadena ósea.

Una infección muy activa que no se puede resolver con las técnicas habituales, puede indicar una infección de la apófisis mastoidea. La apófisis mastoidea es el hueso duro que se encuentra detrás del pabellón de la oreja y se nota si lo oprimimos. Dentro de este hueso hay un espacio lleno de aire llamado cavidad mastoidea. Este espacio de aire conecta con el oído medio que también está lleno de aire. Las infecciones del oído medio pueden pasar a la cavidad mastoidea causando serias infecciones llamadas mastoiditis. Puede ser necesario un escáner para evaluar esta posibilidad adicional.

Timpanoplàstia

La cirurgia per reconstruir la membrana timpànica s'anomena timpanoplàstia del tipus I (miringoplàstia). Aquesta cirurgia es pot practicar amb anestèsia general o amb anestèsia local. Molts pacients prefereixen estar desperts mentre es fa aquesta intervenció. En petites perforacions es pot practicar amb anestèsia local i sedació. Normalment es practica una petita incisió dintre del conducte auditiu i s'intervé el timpà amb l'ajut d'un microscopi. Si la perforació és molt gran o no està a l'abast del cirurgià pot ser necessari practicar una incisió des de l'exterior. En aquest cas, l'accés des de l'exterior permet al cirurgià revisar l'estat de la cadena ossicular. En aquesta situació, i abans de la intervenció no hi ha forma de determinar l'estat de la cadena òssia.

Una infecció molt activa que no es pot resoldre amb les tècniques habituals, pot indicar una infecció de l'apòfisi mastoide. L'apòfisi mastoide és l'os dur que es troba darrera del pavelló de l'orella i es nota si el premem. Dintre d'aquest os hi ha un espai ple d'aire anomenada cavitat mastoide. Aquest espai d'aire connecta amb l'orella mitjana que també està plena d'aire. Les infeccions de l'orella mitjana poden passar a la cavitat mastoide causant serioses El teixit per reparar el timpà s'extreu de la mateixa orella. Una petita quantitat de Gelfoam es col·locarà dintre i fora de l'orella.

Al cap de 2 o 3 hores, el pacient ja pot marxar a casa, segons el tipus de cirurgia que se li hagi practicat.

Al cap d'un mes, el gelfoam s'haurà dissolt i caldrà revisar l'estat de la intervenció. Cal evitar l'entrada d'aigua a l'orella així com sonar-se. Si es pateix algun refredat o alguna al·lèrgia el seu metge li receptarà algun descongestionant i també antibiòtics.

Els infants poden tornar a l'escola en 1 o 2 dies. Generalment, l'activitat escolar serà menor i no es podran practicar esports fins a un mes després de la intervenció.

L'èxit de la intervenció de timpanoplàstia es dóna en un 90% dels casos, millorant l'audició a partir de dos mesos després de la intervenció. Un fracàs pot ocórrer si hi ha una infecció immediatament després de la intervenció, si penetra aigua dins del conducte auditiu, o per un desplaçament de les estructures després de la cirurgia. Després de 3 o 4 mesos el pacient ja es pot tornar a banyar normalment. Poden presentar-se acúfens i sorolls com a resultat de la perforació. Normalment, aquestes sensacions desapareixen amb el tancament del timpà, i també millora el nivell d'audició. Malgrat tot, és difícil de predir si els acúfens se seguiran sentint o no.

Timpanoplàstia amb reconstrucció ossicular

Si els ossets estan desgastats, la reconstrucció ossicular pot ser necessària al mateix temps que es fa la timpanoplàstia. En alguns casos la necessitat es pot determinar abans de la intervenció, però en la majoria dels casos es veu la necessitat al mateix temps que es té l'orella oberta i s'examina al microscopi. És llavors, quan el cirurgià determinarà si la reconstrucció de la cadena ossicular es farà al mateix temps que la reconstrucció del timpà. Hi ha diverses opcions. Si el desgast és petit es pot resoldre inserint una petita porció de d'os o cartílag del mateix pacient. Si el desgast és important es pot treure l'os i modelar-lo (com si fos una pròtesi dental), per tal de restaurar la connexió entre els ossets. Una pròtesi artificial també pot resoldre aquest problema. De fet, l'estructura de l'os artificial permet ser integrat i assimilat completament en l'orella mitjana. Les tècniques de construcció actuals d'aquestes pròtesis ossiculars, han reduït molt el rebuig.
Resultats

La timpanoplàstia no es pot recomanar en tots el casos. La sinusitis crònica o les al·lèrgies severes dificulten aquesta intervenció. En tot cas, han de ser controlades abans de la intervenció. A vegades, les amígdales i els carnots s'han de extirpar primer per resoldre la infecció com a fase prèvia a la intervenció de timpanoplàstia.

L'orella i el nas estan connectats per mitjà de la trompa d'Eustaqui. Si hi ha una infecció activa en els sinus o el nas, els materials infectats poden taponar la trompa d'Eustaqui. Les al·lèrgies severes poden inflamar la trompa que normalment està recoberta d'una membrana mucosa, i si no es controlen les al·lèrgies, la inflamació bloquejarà la trompa d'Eustaqui i qualsevol intent de reparar el timpà, fallarà. La timpanoplàstia pot no ser recomanada en els infants molt petits. No obstant això, és un tema molt controvertit, ja que si no es resolen les perforacions de timpà poden formar colesteatomes.

Si s'observen les precaucions habituals, els resultats de la timpanoplàstia són molt bons. Abans de la intervenció s'han de tractar les infeccions, que poden requerir l'ús d'antibiòtics i una neteja setmanal amb el microscopi, a la consulta del metge. Els cirurgians consideren que un 90% de les intervencions de timpanoplàstia donen els resultats esperats, el tancament de la perforació i la millora del nivell d'audició.

Els resultats de la timpanoplàstia amb reconstrucció ossicular varien segons el grau de desgast dels ossets. Amb una cadena ossicular intacta, la recuperació auditiva és molt bona un cop s'ha tancat la perforació del timpà. En un elevat percentatge d'operacions s'obté un bon resultat.

Si el timpà i la cadena ossicular estan molt destruïts per causa d'una infecció o malaltia prèvia, la reconstrucció s'haurà de fer en diverses etapes. El primer pas serà la reconstrucció del timpà, i el segon pas serà la reconstrucció de la cadena ossicular, en un interval de 6 a 12 mesos entre ells. Aquestes dues intervencions, a vegades es poden fer a l'hora. Si hi ha una infecció mastoïdal, pot caldre que la timpanoplàstia vagi acompanyada d'una mastoïdectomia. Aquesta intervenció anomenada timpanomastoïdectomia, no només contempla la reparació del timpà sinó també, en la mateixa operació, s'intervé l'os mastoide i s'extirpa el teixit malalt. Aquest procediment pot allargar la intervenció 45 minuts o més, però millorarà les possibilitats d'èxit.