Colomé Calafí Maria
L'otitis, la secreció de l'orella mitjana o el colesteatoma son algunes de els infeccions més comuns a l'orella.
- Otitis mitjana amb vessament
L'àrea posterior al timpà s'anomena orella mitjana que normalment està plena d'aire. Aquest aire és constantment absorbit per les membranes que revesteixen l'orella mitjana i s'omple constantment per l'acció de la trompa d'Eustaqui. La trompa d'Eustaqui és un canal col·lapsable o tub que connecta l'orella mitjana amb la part posterior de la gola. S'obre i es tanca de forma intermitent i permet que l'aire entri des de la gola cap a l'orella mitjana. Un exemple d'aquesta funció és ben plausible quan canviem bruscament d'altitud, baixant un port de muntanya, baixant dins d'un ascensor o en les maniobres de descens d'un avió. La raó per la qual els infants fan infeccions i/o desenvolupen vessaments en la part posterior de l'orella no és encara prou coneguda. Malgrat tot, quan la trompa d'Eustaqui no treballa correctament a causa de refredaments, al·lèrgies, adenoïditis o simplement per no tenir l'angle adequat, l'aire no omple l'orella mitjana, provocant un efecte de buit que fa que el timpà sigui xuclat cap dins provocant-ne la seva retracció. Això predisposa a l'infant a desenvolupar una otitis mitjana que pot anar acompanyada de vessament (efusió de l'orella mitjana). Ambdues condicions s'associen amb una pèrdua temporal de l'audició.
- Secreció de l'orella mitjana
La presència de fluid en l'orella mitjana, sovint s'anomena efusió o secreció. Molts metges usen el terme "infecció d'orella" per descriure aquests símptomes, si bé no totes les secrecions estan infectades. Sovint, es dóna medicació amb antibiòtics, però no sempre és necessari per ajudar a resoldre la secreció. Els símptomes d'una efusió poden anar associats a una pèrdua auditiva, sensació de pressió, malestar o una indefinició simptomàtica.
- Colesteatoma
Una perforació de timpà generalment es resol sense necessitat d'aplicar cirurgia. Malgrat tot, a vegades, en lloc d'una curació normal, la membrana del timpà es pot engruixir on hi havia la perforació. Si hi ha infecció, la membrana es continua engruixint en l'orella mitjana fins a formar un tumor benigne anomenat colesteatoma.
Els colesteatomes poden presentar-se sense que s'hagi perforat el timpà i sense cap antecedent d'infecció. Aquests tipus de colesteatomes s'anomenen colesteatomes congènits.
Els colesteatomes poden arribar a destruir l'os que envolta l'orella mitjana, i poden produir una pèrdua auditiva i supuracions. El microscopi quirúrgic és la tècnica apropiada per a inspeccionar l'orella mitjana i netejar-la, especialment quan està infectada. El colesteatoma és un procés patològic que, quan es diagnostica, requereix un tractament ràpid. El tractament del colesteatoma acostuma a ser quirúrgic i clàssicament es compara a una caries que pot anar menjant l'os mastoides podent donar complicacions severes. Els antibiòtics i les pólvores òtiques, combinades amb una neteja de l'orella mitjana amb l'ajut del microscopi quirúrgic, poden millorar la infecció. Els pòlips poden disminuir o bé ser extirpats quirúrgicament un cop resolta la infecció. En alguns casos, si la infecció és severa, es poden aplicar antibiòtics per via intravenosa.
- Otitis del bany
Quan l'aigua entra en el conducte auditiu, pot transportar bacteris o fongs. Normalment, l'aigua surt de l'orella i el conducte auditiu s'asseca sol, i els bacteris i els fongs desapareixen i no causen problemes. Però, a vegades, l'aigua queda atrapada en el conducte i estova la pell. És llavors, quan els bacteris i els fongs creixen i es reprodueixen, infectant l'orella externa.
Símptomes d'otitis del bany
- L'orella sembla tapada i pot arribar a picar i ser molt dolorosa.
- El conducte auditiu s'inflama i, a vegades, s'obstrueix
- L'orella comença a secretar un líquid blanquinós suau al tacte, especialment en el cartílag que es troba davant del conducte auditiu.
Davant d'aquests símptomes, o si els ganglis del coll s'inflamen, cal que visiti al seu otorinolaringòleg.
- Prevenció
Si vostè se sent les orelles humides o tapades després del bany, de rentar-se el cap o dutxar-se, utilitzi gotes (p. ex. alcohol boricat) per assecar les orelles que es venen a la farmàcia sense recepta mèdica. Inclini el cap i després de posar-se les gotes faci un massatge des de la part exterior de l'orella per a què s'impregni bé el conducte auditiu i després posi l'orella de cap per avall amb la finalitat d'extreure el líquid de dintre. Repeteixi la mateixa operació amb l'altra orella.
Si vostè pateix una infecció d'orella, ha tingut una perforació o malaltia del timpà, o ha estat operat de l'orella, consulti a l'otorinolaringòleg abans d'usar qualsevol tipus de gotes per l'orella. No és recomanable fer servir bastons de cotó, ja que empenyen les impureses cap el fons de l'estret canal auditiu, irritant la fina pell del conducte, i provocant, sovint, infeccions.
Si pateix sovint d'aquest problema, el seu otorinolaringòleg pot receptar-li gotes olioses que li protegiran les seves orelles dels efectes de l'aigua. Les persones que produeixen amb facilitat cera a les orelles, són propenses a patir otitis del bany. Convé que un cop l'any, i abans de començar la temporada de bany visiti al seu otorinolaringòleg i li netegi les orelles de cera.
- ¿Què produeix picor a l'orella?
La picor a l'orella és exasperant. Pot ser un símptoma causat per fongs, o al·lèrgia, però la causa més freqüent és la dermatitis crònica del canal auditiu, una mena d'inflamació de la pell. Un dels tipus és la dermatitis seborreica, que desprèn una mena de caspa, cera seca en forma de plaques fines i abundant. Aquests pacients haurien d'evitar la ingesta d'aliments amb elevat contingut de greixos, sucres, midó, hidrats de carboni i xocolata. El metge li pot prescriure gotes òptiques a base de cortisona per mitigar la picor durant la nit, però aquest és un tractament a curt termini i que ha de ser controlat pel metge.
- Mosquits i altres insectes
Molts tipus d'insectes poden introduir-se dins l'orella. Els mosquits i altres insectes poden quedar atrapats amb la cera i no poder sortir. El bategar de les ales pot generar al pacient una situació de malestar i d'espant. Per treure els mosquits atrapats en la cera cal rentar abundantment l'orella amb una pera de goma i aigua tèbia. Després cal eixugar el canal auditiu amb unes gotes d'alcohol. Si es tracta d'un insecte més gran, cal introduir unes gotes d'oli mineral a l'orella que matarà el insecte. Això pot trigar uns 5 a 10 minuts. Després visiti al seu otorinolaringòleg perquè li tregui el insecte de l'orella. No intenti fer-ho pel seu compte.
- Objectes estranys
Boletes, mines de llapis, trossos de goma d'esborrar, peces de joguines de plàstic, llegums seques, són els objectes que més freqüentment es posen els infants a les orelles. No s'han de fer servir mai pinces ja que la seva extracció és un acte delicat que convé que sigui practicada per un metge.
Matí | Tarda | |
---|---|---|
Dijous | - | 15.00 - 20.00 h |