Colomé Calafí Maria
El nas intern és una estructura més o menys rígida, inerta, formada per ossos i cartílags i una mucosa que ho entapissa tot, que té vida ja que allotja els elements vasculars i nerviosos entre d'altres. La resposta d'aquesta mucosa dependrà de canvis intrínsecs des de la persona. Així un problema hormonal (p. ex. tiroides) o un efecte secundari d'un medicament (p. ex. antidepressiu) o l'estrès ens poden provocar símptomes nasals. Un pacient pot tenir una o diverses causes de rinitis:
- Rinitis al·lèrgica
La rinitis al·lèrgica és un procés inflamatori de la mucosa nasal amb presència de IgE i induït per l'exposició a al·lèrgens i es caracteritza per presentar un o més símptomes: prurit, rinorrea, esternuts i obstrucció.
La rinitis al·lèrgica és una malaltia respiratòria crònica que es caracteritza per una hiperreactivitat nasal com a resposta a uns estímuls externs que provoca esternuts, congestió nasal i/o secreció, conjuntivitis, sovint acompanyada d'asma, i que pot arribar a impedir les activitats de la vida diària a qui la pateix. Els desencadenants de la rinitis al·lèrgica poden ser al·lèrgens o contaminants.
Els al·lèrgens aeris com els àcars, animals domèstics, la pol·linosi (pol·lens), estan directament involucrats en les rinitis al·lèrgiques. La farina o la soja estan relacionades sovint amb l'asma dels professionals que treballen amb aquests ingredients.
La contaminació urbana, principalment els fums dels cotxes poden augmentar la formació de IgE i la inflamació al·lèrgica, i contaminants com l'ozó, l'òxid nítric o l'òxid de sofre empitjoren els símptomes en pacients amb rinitis
La contaminació de l'aire en espais tancats és molt important donat que en els països industrialitzats hi passem el 80% del nostre temps. Podem incloure-hi els al·lèrgens domèstics com els gasos contaminants del fum del tabac.
Per la seva gravetat, i depenent de la intensitat dels símptomes i de com afecti a la qualitat de vida, es considera lleu si no afecta a la vida normal. Si altera el son, o les activitats de la vida diària com l'esport, la feina, l'escola o els seus símptomes són problemàtics, es pot considerar de caràcter moderat o greu. Entre el 25% i el 45% dels casos de rinitis al·lèrgica presenten símptomes d'asma. Les rinitis són la causa d'un elevat percentatge d'absentisme laboral (26%), representant un important nombre d'hores no treballades amb el seu consegüent cost econòmic.
- Rinitis no al·lèrgiques
Les rinitis infeccioses més freqüents són provocades per virus, com el refredat comú. També els bacteris poden produir rinitis, ja que són la causa de sobreinfeccions, produint furóncols o fol·liculitis. Altres causes menys freqüents són els fongs, sífilis, tuberculosi o paràsits. Els símptomes solen desaparèixer un cop resolta la causa.
Una altra causa freqüent de rinitis són les anomalies anatòmiques congènites o adquirides que produeixen una obstrucció nasal, com per exemple, una desviació de l'envà nasal. Dues mucoses en contacte activen els mecanismes d'inflamació de la mucosa nasal, provocant una rinitis. També, si l'aire no circula bé per causa d'una desviació, la mucosa es queixa i s'inflama, ja que es retenen les secrecions. Si la inflamació es cronifica els cornets es fan més grossos i encara contribueixen més a agreujar la situació.
Sovint, qui la pateix no s'adona del problema perquè hi ha una adaptació a respirar malament, sobretot si no ha conegut mai una respiració normal.
La resposta a una sèrie d'estímuls que desencadenen una clínica nasal, produeix una rinitis irritativa, com els olors intensos com els perfums, dissolvents, lleixiu; els olors irritants com el fum del tabac, pols, contaminació; els canvis de temperatura i humitat, estímuls lumínics, menjar molt calent, etc.
Com que el nas és la porta d'entrada de l'aparell respiratori, la mucosa s'encarrega de filtrar partícules inhalades, i pot patir agressions que poden derivar en irritacions cròniques amb destrucció de l'epiteli ciliar.
Moltes persones que treballen amb substàncies químiques altament agressives pateixen d'úlceres i perforacions septals i poden presentar complicacions de diversa gravetat.
La rinitis eosinofílica no al·lèrgica (NARES) és la rinitis que cursa amb nivells elevats d'eosinòfils. Normalment respon bé al tractament amb corticoides.
Els agents que són inhalats en el medi laboral (animals, cereals, pols de fusta, làtex, àcids, coles i dissolvents) poden provocar rinitis ocupacional i/o professional. De fet, moltes substàncies poden desencadenar símptomes respiratoris: irritació nasal, obstrucció nasal, esternuts, rinorrea, irritació faríngia i tos.
La rinitis hormonal és freqüent en l'embaràs però també es poden donar casos en la pubertat, en l'hipertiroïdisme i en l'acromegàlia. Els símptomes durant l'embaràs solen aparèixer a partir del segon mes i desapareixen després del part. Els estrògens i la progesterona poden augmentar l'activitat de les glàndules seromucoses.
La mucosa nasal, per les seves característiques és molt receptiva a qualsevol canvi emocional i a l'estrés. Tots hem pogut experimentar que quan hom plora es tapa el nas. Aquesta és la rinitis emocional.
Molts medicaments poden produir el que s'anomena rinitis medicamentosa: reserpina, guanetidina, metildopa, antidepressius, betabloquejants, clorpromazina, anticonceptius, AINES i Aspirina. L'abús de descongestionats tòpics nasals pot provocar una obstrucció nasal de rebot.
Un menjar molt especiat o ingerit a elevada temperatura pot produir una rinitis. També determinats colorants o conservants poden provocar reaccions al·lèrgiques. L'alcohol, per la seva capacitat vasodilatadora pot provocar una congestió nasal, a més d'altres accions al·lèrgiques pels seus components.
Amb l'edat, solen presentar-se canvis fisiològics en les mucoses nasals que poden cronificar una rinitis preexistent. És el que s'anomena rinitis de l'envelliment. Les al·lèrgies, en canvi, són menys freqüents en pacients de més de 65 anys.
Matí | Tarda | |
---|---|---|
Dijous | - | 15.00 - 20.00 h |