Colomé Calafí Maria

Otorrinolaringologia

Els nostres serveis

Ronquera i apnea

Enfoque de la sección de Ronquera y Apnea

La ronquera i l'apnea obstructiva crònica poden anar associades. La Clínica Rinològica Maria Colomé tracta aquestes alteracions de forma pluridisciplinar, amb un protocol únic dels diferents especialistes que hi intervenen (otorinolaringòleg, pneumòleg, cardiòleg, endocrinòleg, al·lergòleg i teràpies complementàries ), donant al pacient un enfoc des de la persona –i no només des del símptoma- i una solució integral, amb el mínim de molèsties i desplaçaments.

Sol·licitud de visita

Nom

Cognom

Data de naixement

Telèfon

E-mail

Horari de contacte

Motiu de la consulta

Com ens ha conegut?

Companyia d''assegurances

Desitjo rebre informació i novetats de Centro Médico Teknon per e-mail

Entenc i accepto la política de privacitat

Vull rebre notícies i recomanacions de salut dels especialistes de Centre Mèdic Teknon

User Agent

E-mail d''enviament de resultat

titulo

Motiu de la seva consulta

Pateix algun d'aquests símptomes?
- S'adorm mentre condueix, o a la feina?
- Té discussions amb la parella o amb les persones amb qui conviu perquè els seus roncs no les deixen dormir?
- Té trastorns de la memòria, manca de concentració o irritabilitat?
- Té impotència i disminució de la libido, o síndrome depressiu?
- Es lleva amb la sensació de no haver descansat?
- Respira amb dificultat?
És greu roncar?
- Socialment ridiculitza a la persona que ronca, sobretot si treu el son als demés, i els provoca un cert rebuig.
- Mèdicament pertorba els patrons del son de la persona que ronca, mancant-li el descans necessari. Quan la ronquera és crònica i severa pot produir problemes de salut a mig o llarg termini.
La ronquera és un seriós senyal d'avís

La ronquera, a més d'implicar molèsties a la parella o als altres individus amb qui el pacient roncador conviu, pot anar associada a una síndrome de major perillositat. La més freqüent és la síndrome de l'apnea obstructiva del son en la que l'individu experimenta bloqueigs o parades respiratòries que, a més d'impedir el descans reparador, poden repercutir seriosament en una elevació significativa de la pressió arterial, envelliment prematur per manca d'oxigenació, risc de malaltia cardiovascular, parada cardíaca i, fins i tot, la mort.

Un 25 % de les persones adultes són roncadores habituals i és més freqüent en els homes i en les persones amb sobrepès i, en general, empitjora amb l'edat
Quina és la causa de la ronquera?
La ronquera es produeix quan el flux de l'aire que es respira troba una obstrucció en passar per darrera la boca i el nas o les vies baixes, com la laringe. La faringe és la part col·lapsable de la via respiratòria on la llengua i la part superior de la gola es troben amb el paladar i la úvula. Quan aquestes estructures vibren durant la respiració produeixen la ronquera. Les persones que ronquen tenen, al menys, un dels següents problemes:
- Manca de to muscular en els músculs de la boca i la gola. Això permet que la llengua caigui cap enrere o que els músculs de la gola s'enfonsin cap endins. L'alcohol i les drogues inductores del son accentuen aquest fet, així com, en algunes persones, quan es relaxen en les etapes més profundes del son.
- Les dimensions anormals de les amígdales i el sobrepès que obstrueixen el pas de l'aire, produeixen un engruiximent dels teixits del coll i obstrueixen el pas de l'aire.
- La dimensió excessiva del paladar i la úvula poden estrènyer l'obertura entre el nas i la gola. Una úvula llarga empitjora encara més les coses.
- L'obstrucció o el bloqueig nasal requereixen molt d'esforç per a respirar, cosa que produeix un buit exagerat a la gola, a la part col·lapsable de la via respiratòria. Les deformitats del nas o de la paret nasal que separa les foses nasals causen sovint obstruccions.
La ronquera i l'apnea del son

La forma més exagerada de la ronquera és l'apnea del son on es produeixen episodis freqüents de parades respiratòries per obstrucció.

Els episodis seriosos duren més de 10 segons i passen més de 7 vegades per hora. Els pacients amb apnea poden experimentar de 30 a 300 episodis obstructius per nit, reduint el nivell d'oxigen a la sang. A causa d'això, el cor ha de bombejar més fort perquè la sang circuli més ràpidament. A través dels anys, això pot dur a un increment de la pressió arterial, a un engrandiment cardíac, i altres problemes pulmonars i neurològics. El resultat immediat de la manca d'oxigen és un son més superficial amb els músculs prou tensos per a mantenir la via respiratòria oberta i permetre que entri l'aire als pulmons. A aquestes persones que pateixen apnea del son, els manca un bon descans i poden quedar-se amb son una bona part del dia, adormint-se fàcilment al conduir un vehicle, en una reunió, en una conversa, en el despatx, o al manipular equips en el treball.
Hi ha solució a la ronquera?
La persona que pateix ronquera crònica, o aquells que ronquen en qualsevol posició o alteren la vida familiar, han de buscar una solució mèdica per assegurar-se que l'apnea obstructiva del son no sigui per a ells un problema.

La Clínica Rinològica li farà una exploració completa del nas, la boca, el paladar, la gola i el coll per arribar a un diagnòstic precís sobre la severitat de la ronquera i les conseqüències que pot tenir per a la seva salut. Normalment es fan exploracions complementàries, segons cada cas, com un TC, Cefalometria, RM, Oximetria, Polisomnografia, Poligrafia, proves analítiques i hormonals.

Ronquera y apnea6 Ronquera y apnea7
Tratamientos
Tractament convencional

El tractament dependrà del diagnòstic. Una exploració completa determinarà si la ronquera té la causa en una al·lèrgia nasal, a una infecció, a una deformitat o a les amígdales i els adenoides. El tractament de l'apnea del son és un tractament personalitzat basat en la història clínica, en l'examen físic i en els resultats de la polisomnografia i altres exploracions. No obstant això, alguns pacients poden necessitar cirurgia. Les intervencions més freqüents són la adenoidectomia i amigdalectomia, cirurgia endoscòpica nasosinusal, cirurgia de cornets, cirurgia velofaríngia, cirurgia de l'envà nasal, etc. El tractament dependrà de la gravetat i del nivell de l'obstrucció, existint un gran ventall de tècniques quirúrgiques, moltes vegades combinades.

Tractament complementari
- Tractament dietètic: Consisteix en l'eliminació dels aliments que sabem que afavoreixen el ronc durant el son i si hi ha un problema de sobrepès, es proposa una dieta per aprimar-se, dirigint l'organisme cap a un equilibri hormonal i dietètic, contrarestant els riscos que clarament associen l'obesitat amb l'apnea obstructiva, com la patologia pulmonar o la patologia cardíaca. La dieta es personalitza segons siguin les necessitats i les preferències de cada persona.
- Tractament homeopàtic: Al mateix temps que el tractament dietètic, podem establir, per mitjà de medicaments homeopàtics un drenatge general de l'organisme per eliminar la gran càrrega tòxica acumulada, prescrivint, amb posterioritat, un tractament de fons que varia en funció de l'etiologia causant de la ronquera i del grau d'afectació de l'organisme, per tal de millorar l'estat general de l'organisme, així com de la funció respiratòria.
  
  Perfil bionutricional Per mitjà de l'estudi del perfil bionutricional podem conèixer quin o quins dels terrenys bionutricionals estan afectats i en quina mesura determinen o agreugen el quadre.
  
  Els terrenys bionutricionals en desequilibri són: carència en àcids grassos essencials, hipoglucèmic, neurodistònic, àcid desmineralitzat, basocolític, intoxicat i oxidat. Fan referència a les diferents funcions corporals i n'avaluen el seu funcionament. Aquests terrenys bionutricionals, generalment estan interrelacionats entre sí i cal equilibrar per assolir un estat de salut òptim. Requereixen una correcció dietètica que té molts punts en comú per a tots els terrenys, ja que existeix una manera adequada d'alimentar-se i determinades correccions particulars per a cada terreny i per a cada pacient. A més, per corregir les carències en nutrients pròpia de cada terreny cal afegir un suplement de nutrients essencials d'origen natural.
- Medicina tradicional xinesa: La medicina tradicional xinesa entén que gran part dels trastorns de les vies respiratòries té una relació directa amb el mal funcionament del sistema digestiu. Un gran nombre de pacients que pateixen aquests trastorns, tenen sobrepès, hipertensió arterial (HTA) i obesitat, i porten uns hàbits alimentaris i d'estrès insuportables. Per millorar la respiració nocturna s'haurà de fer també un estudi del funcionament del sistema digestiu i prendre les mesures terapèutiques adaptades a cada cas en concret, així com una regulació dels seus nivells d'estrès, compensant el seus sistemes nerviosos simpàtic i parasimpàtic.
- Tractament psicològic: El tractament psicològic ha d'anar dirigit al canvi d'hàbits:
  
  La pèrdua de pes mitjançant l'ús d'autoregistres i modificació dels hàbits alimentaris per uns altres de més saludables. Podria incloure també la programació d'activitat física i canvis en l'estil de vida.
  
  Per alguns pacients també podria ser recomanable l'ús de diferents utensilis que els ajudin a dormir de costat.
- Tractament funcional: El tractament ha d'anar dirigit a millorar la funció respiratòria i a adquirir coneixements i tècniques que permetin un canvi d'hàbits en els mecanismes de la respiració durant el son:
  
  Assistència al Taller d'oxigenació, on es practicaran els exercicis destinats a millorar la funció respiratòria
  
  Marcar pautes de treball individual enfocades a millorar els hàbits i el control de la respiració en els diferents àmbits de treball i de lleure, en la vida diària.
  
  Millorar l'oxigenació en general, reduint el CO2 en sang, es fonamental en el descans i en el tractament de l'apnea del son.
Obrir i sensibilitzar la cavitat nasal i el camí intern de l'aire, treballant la musculatura interna del vel del paladar, l'obertura interna de les fosses nasals i la retracció laríngia, ajudarà a activar els músculs respiratoris i millorar-ne el ritme.

És convenient assistir a un dels cursos-taller d'oxigenació per tal de millorar l'oxigenació, problema fonamental en l'apnea del son, tant pels pacients operats com pels que no.

El consum de tabac pot agreujar la simptomatologia que presenta el pacient. Des de la Clínica Rinològica Maria Colomé s'ofereixen uns Tallers de deshabituació del tabac que combinen diferents tècniques i teràpies per ajudar a les persones que volen deixar de fumar definitivament.