Cirurgia palpebral (blefaroplàstia)

La caiguda de la parpella superior, també anomenada ptosi, pot donar lloc a dificultat en la visió.

Les parpelles són una de les estructures corporals que pateixen més canvis produïts per l'edat.

L'excés de pell i greix (bosses) en les parpelles superiors i inferiors és una conseqüència natural de l'envelliment ocular. Aquesta pell redundant pot donar al pacient aspecte cansat i envellit, i pot, en casos més avançats, limitar la visió en el camp superior.

La intervenció consisteix en l'eliminació quirúrgica de l'excés de pell, múscul i greix de la zona palpebral. El més freqüent és la intervenció de la parpella superior, però quan és necessari, també es pot operar la parpella inferior.

Pel que fa a aquesta intervenció és important tenir en compte algunes qüestions:

  • La blefaroplàstia no soluciona tots els problemes perioculars com la cella caiguda o les arrugues que requereixen altre tipus de intervenció. Per això és molt important comentar amb l'oftalmòleg les espectatives del pacient.
  • La intervenció es realitza de forma molt acurada degut a la tendència de la parpella i del greix a fer sang.
  • No s'hauria d'extirpar massa pell perquè això podria impedir el tancament normal de les parpelles, amb els corresponents problemes de sequedat ocular.

La intervenció es realitza de forma ambulatòria, on el pacient romandrà a la clínica durant unes 4 o 5 hores. L'anestèsia que s'utilitza és local amb sedació; el pacient està despert però tranquil gràcies a la sedació.

El pacient hauria d'anar a la clínica en dejú (no pot ingerir aliments ni aigua 6 hores abans de la intervenció) i durant la setmana anterior no pot prendre fàrmacs que augmentin el risc de sagnar (com l'àcid acetilsalicílic o els anticoagulants). Durant els següents dies a la intervenció el pacient pot tenir les parpelles una mica inflamades. Si té símptomes de sequedat se li administraran lubricants oculars durant uns dies. I una setmana després de la intervenció se li retiraran els punts.