trastornos-conducta-alimentaria-sociedad-occidental

Els Trastorns de la Conducta Alimentària, també coneguts com TCA, són una de les malalties més freqüents en adolescents i dones joves. Malalties psiquiàtriques i psicològiques, que es caracteritzen per tenir una alteració definida del patró d'ingesta o de la conducta sobre el control del pes, que produeix una deterioració física i psicosocial. En conseqüència, apareix una malnutrició que afecta a tot l'organisme i al funcionament cerebral, la qual cosa pot arribar a perpetuar el trastorn mental.

Segons l’ACAB, a Espanya la prevalença de TCA en població adolescent se situa al voltant del 4,1-4,5% entre els 12 y los 21 anys.

Poden afectar persones de qualsevol edat, sexe, raça o nivell socioeconòmic, encara que el més freqüent és que s'iniciïn en l'adolescència o adultesa jove i afectin en major mesura a dones que a homes. A causa de diferents causes que analitzarem en l'estudi, en la societat occidental és on més es produeixen.

Els TCA comprenen l'anorèxia nerviosa (AN), la Bulímia nerviosa (BN), el Trastorn per Fartanera, i el Trastorn Evitativo/Restrictiu de la Ingesta Alimentària.

Com s'explica que sigui una malaltia del món occidental?

L'anorèxia nerviosa i la bulímia estan condicionades per símptomes dependents de l'edat i el sexe, però també venen determinades per factors socioculturals, és la pressió per part de la societat, dels mitjans de comunicació, l'anhel de primesa.

Encara que hi ha molts factors socioculturals que poden desencadenar aquests trastorns, és probable que una part de la població tingui una major predisposició a sofrir-los, independentment de la pressió que pugui exercir l'entorn.

Teknon-banner-blog-CAT

Les dimensions corporals de la dona han estat valorades de diferents maneres en les diferents èpoques de la història del món occidental. En les societats primitives, les dones grasses tenien més atractiu sexual que les primes. Una dona grassa constituïa un senyal d'estatus elevat, de prestigi, i la primesa s'atribuïa a la malaltia i la mort. Els canvis històrics impliquen canvis culturals i canvis en els patrons estètics i corporals. En l'establiment dels models estètics, intervenen multitud de factors, malgrat que cada país tingui el seu prototip de bellesa específic. En totes les cultures s'han dut a terme procediments per a canviar alguna característica corporal per a incrementar l'atractiu sexual i social, utilitzant pintures o cosmètics, però fins a l'arribada del món modern no es troben cultures on es pretén tenir més atractiu social augmentant o disminuint el cos. Així doncs, el prototip de bellesa de la dona en la moda ha variat substancialment amb els anys, prova d'això són els registres fotogràfics de dones, des de les dones amb cossos més aviat plens, fins als estereotips actuals de la bellesa associada a la primesa. Es podria també conceptualitzar que allí on escasseja l'aliment, l'obesitat és signe de prestigi social i de potencial socioeconòmic. Per contra, l'ideal de primesa es dóna en societats on l'obtenció de l'aliment no suposa un problema. Aquest fenomen deixa entreveure que els valors associats a l'aliment (necessitat bàsica), són substituïts per uns altres de caràcter estètic més culturals i allunyats del primari, d'allò més estrictament biològic. Les societats occidentals inverteixen substancialment cada any en serveis i productes relacionats amb la pèrdua de pes, i milions de persones segueixen una dieta rigorosa. La preocupació pel pes i la imatge corporal està tan estesa que en la societat actual, és un fenomen que pot considerar-se com a normal en l'experiència femenina, convertint-se en l'anormal una no preocupació pel cos. Aquesta preocupació i insatisfacció suscitada pel propi cos, ha de trobar alguna solució. Les persones afectades intenten resoldre els seus problemes triant entre les múltiples alternatives per a perdre pes, moltes d'elles perilloses per a la salut, constituint al cap i a la fi un risc de patir un trastorn alimentari.

La imatge d'un model ideal de bellesa, compartit i reconegut socialment, suposa una pressió altament significativa en tots i cadascun dels membres de la població. Les dones que encarnen o s'identifiquen amb aquest model tenen raons per a valorar-se positivament. Els qui no reuneixen aquestes característiques, poden patir baixa autoestima.

S'uneix a tot això l'existència en la nostra societat d'un dels rebutjos socials més clars: el rebuig a la persona obesa, tant que un nen de sis anys d'edat ja el té totalment interioritzat. S'ha observat que els nens a aquesta edat atribueixen característiques positives (bo, simpàtic, feliç...) a una persona prima i característiques negatives (trampós, brut, lent...) a una persona grassa. A part d'aquest cas de rebuig, a la persona obesa se li atribueix la responsabilitat de la seva malaltia.

Els estudis actuals mostren que en les societats industrials, sembla ser molt més prevalent el trastorn, atès que abunda menjar i que estar prim es relaciona estretament amb l'atractiu, especialment en dones. Els estudis específics sobre aquest tema mostren que aquest trastorn és més freqüent als Estats Units, el Canadà, Europa, Austràlia, el Japó, Nova Zelanda i Sud-àfrica. De la prevalença en altres cultures es posseeix molt poca informació. Els factors culturals no sols incideixen en la prevalença de la malaltia, sinó que també influeixen en les seves manifestacions.

Quin paper tenen la moda i la publicitat en aquests trastorns?

Els mitjans de comunicació són portaveus i creadors dels estereotips estètics corporals que sorgeixen en la població, i que actualment estan referits a la imatge de primesa, són una influència externa potencialment perjudicial per al desenvolupament de l'anorèxia nerviosa, però són només un factor més, recordem tot l'esmentat fins a aquest punt que fa referència a una malaltia multideterminada, amb múltiples factors predisposants, precipitants i de manteniment.

La denominada "indústria del pes" (tractaments aprimadors, gimnasos, massatges, productes "light", cremes reductores, tractaments d'instituts de bellesa) així com els mitjans de comunicació, catàlegs de moda, i espots publicitaris, ofereixen una imatge positiva de la primesa.

És cert que difonen un prototip ideal de primesa, especialment de la dona que ha de ser alta, jove, prima, sense cap defecte fregant la perfecció i ho relacionen directament amb èxit sexual i social. Però no són l'únic mitjà de difusió d'aquest missatge, també el grup d'iguals i la família poden inculcar o donar-li valor a aquest missatge.

Contribueixen a determinar l'estat d'opinió i avaluació corporal, amb els seus missatges incorporen l'estereotip estètic, el concreten i potencien, tot això arrelat en una publicitat comercial, creant un importantíssim mercat descobert pels comercials i productors de més de mil recursos d'aprimament. Els mitjans de comunicació juntament amb missatges verbals llancen imatges de cossos que subtil o bastament van destil·lant missatges i senyals que faciliten la difusió i consegüent interiorització de la cultura de la primesa.

Un gran nombre d'anuncis inciten a l'ús o consum de productes per a aprimar, gairebé un de cada quatre anuncis que arriben a un públic femení conviden d'alguna manera a la dona, a perdre pes. Prenen prioritat aquells productes que són d'actuació específica i immediata, com és el cas de les cremes i pomades aprimadores. En segon lloc, apareixen els aliments de tipus hipocalòric. Els arguments pro-aprimaments són fonamentalment estètics mentre que només un petit percentatge està relacionat amb la salut. Aquesta publicitat es produeix, principalment en dones de 14 a 24 anys. Es fa, per tant, evident el bombardeig al qual estan sotmesos els joves i adolescents, començant la interiorització dels models estètics corporals a edats molt primerenques, igual que els anhels per aprimar i dur a terme alguna dieta, atès que es troben en la mateixa societat que els adults i com ells experimenten les mateixes influències, a més ells queden mediatitzats pels adults i majors que tenen més a prop i que són més significatius des d'una perspectiva socioafectiva.

El paper que les televisions exerceixen en la difusió de valors i models relacionats amb l'estètica de la primesa és el mitjà de comunicació més intensiu. El model subministrat per televisió és el de la dona summament prima i jove. El cinema, les sèries de televisió i les revistes acompanyen el mateix missatge.

Així mateix, en el món de la moda, models, modistes i costureres juguen un paper rellevant en la preocupació femenina per revelar/ocultar el cos. Un factor important tenir en compte en aquest món són les models. Sense elles gairebé no hi hauria difusió de les tendències de la moda. Elles protagonitzen les exhibicions de tot gènere a revistes, elevisió, cartells urbans etc. Les seves siluetes, les seves figures extremadament primes semblen exercir influències decisives en moltes adolescents, joves i algunes nostàlgiques de la joventut. Aquesta esvelta primesa tan desitjada pels dissenyadors i que tantes models tenen, està a la vora del patològic, els dissenyadors són els primers que promouen o consenten en certa manera aquest tipus de malaltia.

S'hauria d'actuar més severament amb els mitjans de comunicació (publicitat, sèries de TV) i amb la selecció de la passarel·la?

Els mitjans de comunicació públics i privats no han d'utilitzar la imatge de la dona amb un pes clarament inferior a uns límits saludables i sí que fomentar nous models corporals més concordes amb la realitat; han de desenvolupar campanyes d'informació destinades a advertir dels riscos de les dietes hipocalòriques; han de promoure missatges que previnguin l'anorèxia i bulímia nerviosa; han d'esforçar-se per promoure missatges en els quals no sigui tan important l'aspecte extern com el contingut, la intel·ligència, l'enginy, l'esforç, la cultura; evitar l'aparició de dietes en publicacions i programes destinats a menors de 18 anys o en el cas de mitjans de difusió destinats a adults, les dietes han d'aparèixer avalades per nutricionistes i metges; promoure campanyes dirigides als joves que posin de manifest la importància d'una alimentació adequada, els hàbits de vida saludable i la valoració de la pròpia imatge.

No obstant això, per a aconseguir prevenir aquestes malalties resulta imprescindible buscar solucions des d'una òptica multifactorial, que compti amb la participació dels responsables públics de les àrees de joventut, de sanitat, de cultura, de comerç, d'esports, d'igualtat… Tots els sectors han de veure's implicats, amb la finalitat d'aconseguir compromisos ferms perquè els condicionants socioculturals deixin de ser una amenaça per a la salut dels joves quant a trastorns de l'alimentació.

El cas de la passarel·la requereix una referència específica. És evident que la malnutrició de moltes models i maniquins, que són models a imitar per moltes persones, eleva el risc d'aparició de trastorns alimentaris entre els més joves. En aquest aspecte és important que no es permeti desfilar maniquins que mostrin una primesa extrema, controlant el seu índex de massa corporal establert en >18. No obstant això, aquest comportament continua sent una excepció en el món de la moda, ja que durant els últims anys en les passarel·les s'han exhibit una sèrie de models extremadament primes.

També és necessari que aquesta intervenció tingui efectes sobre les talles, és a dir sobre la moda que arriba a les botigues, oferint igualtat de talles en totes les botigues, fenomen que de no ser així ocasiona frustració a un gran nombre de dones, i que proveeixin de talles assequibles per a la mitjana de totes les dones.

Els TCA a internet

Les webs que indueixen a l'anorèxia i la bulímia nerviosa, conegudes com a "pro-ana" i "pro-mia", s'estan convertint en els continguts nocius més visitats per les menors. Un 17% de menors entre 8 i 17 anys (17,5% noies i 16,5% nois), sobretot adolescents, les visiten. I el 19,1% coneix a uns altres que ho fan. Any rere any es multipliquen les pàgines pro-ana i pro-mia i existeix una alarma evident.

La imatge d'un model ideal de bellesa compartit i reconegut socialment, suposa una pressió altament significativa en tots i cadascun dels membres de la població. Les persones que encarnen o s'identifiquen amb aquest model tenen raons per a valorar-se positivament. Els qui no reuneixen aquestes característiques, poden patir baixa autoestima.

Sens dubte, estimular una actitud crítica cap als mitjans de comunicació que transmeten missatges erronis entorn de l'alimentació i la dieta o que ofereixen models estètics a imitar basats en la primesa malaltissa és una bona manera de començar a prevenir l'anorèxia i la bulímia nerviosa entre els i les adolescents.

És necessari promoure un marc legislatiu adequat per a garantir que no s'utilitza la primesa com a reclam i s'ofereixi una imatge més rica i plural de la joventut, en concret de les dones joves.

dr-sassot-teknon-barcelona	Dra-Elia-Sassot-teknon-barcelona-200
Dr. Jordi Sasot Llevadot	Èlia Sasot Ibáñez
Psiquiatra Infanto-Juvenil Coordinador de la Unitat de Paidopsiquiatria. Centre Mèdic Teknon.	Psicòloga Clínica Infanto-Juvenil Unitat de Paidopsiquiatria. Centre Mèdic Teknon.

Imatge | Freepik.es