Lesions d'esquena en nenes i nens esportistes
En la vida activa d'un nen, l'esport exerceix un paper fonamental, i és clau per a la seva salut física i emocional. Amb l'augment de la participació en activitats esportives, també hi ha hagut un increment en les lesions d'esquena entre la població infantil.
Últimament, han crescut molt les lesions causades per sobrecàrrega que posteriorment produeix lesions d'estrès ossi i afecten especialment la zona lumbar. Tennis, futbol, bàsquet, handbol i gimnàstica són alguns dels esports en els quals la població infantil pateix amb més freqüència aquest tipus de lesió.
Quines són les lesions d'esquena més comunes en nens esportistes?
Entre les lesions d'esquena més freqüents en nens que practiquen esport es troben les lesions per estrès ossi, especialment en la zona lumbar. Aquestes lesions poden ser el resultat de l'excés d'entrenament, on els nens poden estar involucrats en un excés d'activitats esportives, sense permetre que el seu cos es recuperi adequadament.
Els símptomes de les lesions solen començar amb dolor unilateral o bilateral de la columna lumbar, que empitjora especialment amb la pràctica de l'activitat física. Durant els últims anys observem que cada vegada més nens i en les edats molt primerenques presenten aquests tipus de lesions i no sols a la columna lumbar; també en altres parts de cos.
És fonamental parar esment a aquests signes i consultar amb un especialista per a descartar possibles lesions d'estrès ossi en la part baixa de la columna vertebral, si els símptomes persisteixen per més d'una setmana o si hi ha empitjorament durant l'activitat.
Com es diagnostiquen?
L'avaluació dels nens ha de ser molt detallada. És necessari parar esment en el balanç i dismetries de les extremitats inferiors, l'amplitud de moviment de la columna, els signes d'escoliosis, el to muscular de quadrat lumbar, escurçament de la musculatura dels isquiotibials i ilipsoes.
Quan sospitem una lesió d'estrès de la columna, el nostre objectiu és realitzar el diagnòstic al més aviat possible i prevenir una espondilòlisi, que és un defecte de les pars interarticularis. El diagnòstic es realitza amb ressonància magnètica, que també és molt important en el diagnòstic d'altres patologies més greus, com a infeccions o tumors.
El tractament
El tractament inicial de la lesió d'estrès o espondilòlisi implica:
-
Repòs esportiu durant 4-6 setmanes
- Si el nen es recupera bé i no presenta dolor, a partir de la setmana 4 es poden introduir exercicis bàsics de reforç de la musculatura lumbopelviana i estiraments.
-
Durant les pròximes 3 o 4 setmanes, es farà preparació física en el gimnàs.
-
Finalment, es començarà amb una progressió molt controlada, la pràctica d'esport que anomenem "segona fase de readaptació".
El repòs esportiu es pot combinar amb tractament de fisioteràpia antiinflamatòria, magnetoteràpia, suplementació amb vitamina D i calci. És fonamental seguir un enfocament gradual i controlat per a reintroduir l'activitat física una vegada que el nen estigui recuperat.
Prevenció de les lesions d'esquena en nenes i nens esportistes
La prevenció és clau per a evitar aquestes lesions. Un control adequat de les càrregues d'entrenament que permeti suficient temps de descans i recuperació entre les sessions esportives. A més, implementar un programa de reforç muscular i estiraments pot ajudar a enfortir l'esquena i prevenir lesions futures.
En resum, les lesions d'esquena en nens esportistes són una preocupació creixent, però amb atenció adequada i mesures preventives, podem ajudar a mantenir els nostres nens actius i saludables mentre gaudeixen de l'esport que estimen. Sempre és important consultar amb un professional mèdic si hi ha preocupacions sobre el mal d'esquena en nens que practiquen esport.
Este enlace se abrirá en una ventana nueva
La Clínica Tennis Teknon
Gràcies a la tecnologia més avançada i a un equip humà format pels professionals més reconeguts en el sector, en la Clínica Tennis Teknon treballem en la prevenció i rehabilitació de lesions esportives en pacients de totes les edats, així com en la promoció de la salut, amb la finalitat de millorar la qualitat de vida dels qui practiquen esport.