Proves Diagnòstiques
  • Pruebas diagnósticasPruebas diagnósticasProves cutànies amb al·lèrgens específics. Per al diagnòstic de les al·lèrgies respiratòries i als aliments, les proves en pell es realitzen amb la tècnica del "prick" i són ràpides, indolores, sensibles, reproduïbles i pràcticament lliures de riscos per a la salut del pacient. Aquesta prova consisteix en l'aplicació als braços de gotes d'extractes d'aliments o al·lèrgens ambientals, tot seguit efectuant una lleugera punció amb una llanceta. Després de 15 minuts al punt on es diposita l'al·lergen al qual és sensible es formarà una ronxa. La interpretació d'aquesta reacció és valorada i explicada per l'al·lergòleg.
  • Anàlisi de sang i de secreció mucosa. Permeten comprovar l'existència de marcadors d'al·lèrgia (augment de la immunoglobulina E total (IgE)), increment dels leucòcits eosinòfils (eosinofília). És molt important mesurar el nivell d'anticossos IgE específics per als al·lèrgens detectats (àcars, pòl·lens, epitelis animals, fongs o aliments) ja que ajuden a confirmar i valorar la intensitat de l'al·lèrgia.
  • Proves de provocació a les mucoses (test conjuntivals i nasals). Utilitzant de forma controlada els al·lèrgens implicats, a més de certificar la relació entre l'exposició a l'al·lergen i els símptomes, poden ser essencials en l'estudi d'alguns tipus d'al·lèrgies com les laborals així com en el seguiment i l'avaluació de la immunoteràpia.
  • Proves Epicutànies. També anomenades "del pegat" (patch test) en què els productes a estudiar degudament preparats en glicerina, s'apliquen en petita quantitat sobre la pell i de forma oclusiva durant 48 hores. Al cap d'aquell temps i fins a les 72 a 96 hores s'efectuen les lectures en busca d'una reacció inflamatòria que pot ser des d'una simple vermellor fins a la producció de butllofes. La interpretació d'aquestes proves ha de ser curosa i relacionar-les sempre amb la història clínica. En aquesta prova es poden aplicar els productes (crema, perfum o cosmètica) relacionats amb l'aparició dels símptomes. Hi ha bateries específiques d'acord amb l'ambient laboral (perruqueria, indústria, fàrmacs) o substàncies (colas, tints, cosmètica, etc.) amb què contacta el pacient. Així mateix, algunes varietats exigeixen l'aplicació de llum o raigs UVA.
  • Espirometria i test de broncodilatació. Aquest test avalua la capacitat bronquial del pacient i l'afectació que causen malalties com l'asma, tos crònica, bronquitis o malaltia pulmonar obstructiva crònica. Serveix per fer controls de la funció pulmonar durant el tractament de l'asma i les crisis. Consisteix a bufar mitjançant un espiròmetre després d'una inspiració profunda. Posteriorment s'inhalarà un broncodilatador amb aerosol per tornar a repetir la mateixa maniobra 15 minuts després.
  • Test de la Metacolina o hiperreactivitat bronquial. A través d'aquesta prova es pot saber si els bronquis poden patir un broncoespasme per un estímul inespecífic com els virus productors d'infeccions respiratòries, exercici físic o irritants ambientals. És una eina útil per descartar l'asma bronquial, a l'estudi de la tos crònica o persistent i al diagnòstic d'asma laboral o d'esforç. Aquest test consisteix a fer espirometries després de la inhalació d'un fàrmac a diferents concentracions per detectar una disminució de la capacitat de bufar al primer segon. Aquesta prova es fa sota condicions controlades.
  • Mesurament de l'Òxid Nítric Espirat. Aquesta prova no invasiva està dirigida a avaluar el grau d'inflamació bronquial en malalties respiratòries com l'asma al·lèrgic i no al·lèrgic, així com la bona resposta al tractament amb inhaladors. També ajuda a saber quan hem de deixar aquesta medicació. Consisteix a bufar durant 10 segons a través d'un detector d'òxid nítric, gas que es produeix més en situacions d'inflamació de les vies aèries.